A l’Estat espanyol la legislació preveu l’existència dels mitjans comunitaris –o del Tercer Sector– «però la llei no s’ha desenvolupat no ha fet el desplegament normatiu perquè això està dominat pels dos grans grups d’interès, el públic-institucional, que no vol perdre pes, i el privat-comercial, que actua com a monopoli, que ja intenta per darrere que hi hagi molt poques empreses». Aquesta és una de les afirmacions de Carme Mayugo, que es defineix com experiodista i educomunicadora. Llicenciada en Ciències de la Informació i Màster en Comunicació i Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Mayugo ha participat en el Simpòsium Internacional sobre Dret a la Informació i Ciutadania, organitzat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) i celebrat de manera telemàtica.
Carme Mayugo, especialista en educomunicació.
L’SPC dóna suport a la reivindicació dels mitjans del Tercer Sector que en el repartiment de les freqüències de ràdio i televisió de l’espectre radioelèctric, de titularitat pública, aquestes emissores disposin del 33% de les llicències en un repartiment equitatiu amb el sector públic i el privat. Mayugo explica «que entre finals dels anys 90 i principis dels 2000 s’estructura un discurs que diu que no n’hi ha prou amb el tradicional repartiment a dues bandes per fer de balança entre el públic i el privat, una balança a vegades perniciosa perquè sovint està a les mateixes mans i cal visibilitzar que hi ha uns mitjans de comunicació que pertanyen a la societat civil, a la gent organitzada, a entitats que fan les persones per fer comunicació, que són aquests mitjans comunitaris». Mayugo constata que tot i que la llei preveu la seva existència, ni a Catalunya ni a Espanya s’ha fet res perquè aquests mitjans es puguin desenvolupar.
Els mitjans comunitaris, en canvi, en altres llocs del món, com a l’Amèrica Llatina o a Europa, sí que s’han pogut desenvolupar millor perquè no han trobat tantes traves per part de les respectives administracions, implementant els mecanismes previstos en les seves legislacions. Això mostra els greus dèficits del dret a la informació de la ciutadania, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. Aquest dret consisteix a garantir un sistema comunicatiu que permeti tant rebre informació de qualitat com en poder emetre-la. Mayugo, finalment, critica «la por dels estats i dels governs i també de les grans corporacions a donar veu a la ciutadania». L’entrevista sencera, realitzada per la periodista Joana Garcia Grenzner, es pot consultar en aquest enllaç.
Aquest és el quart i darrer capítol del seguit de notícies que l’SPC ha iniciat a la seva pàgina web per tal de donar a conèixer el més destacat del conjunt d’entrevistes que formen part del simpòsium, per ajudar a la seva difusió i per contribuir a enriquir la conscienciació social sobre la importància del dret a la informació de la ciutadania. En són tres cada vegada i en aquest capítol –els anteriors es poden localitzar en aquesta mateixa pàgina web– també destaquem, a banda de la de Mayugo, la participació de Beth Costa, periodista brasilera, presidenta de la Federació Nacional de Periodistes (FENAJ), del Brasil; i de Marc Serra, jurista i sociòleg i actual regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, que ha donat suport a la realització d’aquest simposi.
Beth Costa, secretària general de la FENAJ (Brasil), una de les persones entrevistades
«Els empresaris no volen la regulació de la informació»
Beth Costa, periodista i sindicalista, té 35 anys de trajectòria a la televisió, com a editora internacional de notícies. Ha estat també secretària general de la Federació Internacional de Periodistes (FIP). En l’entrevista realitzada per la periodista Laia Serra Valls, Costa explica com al Brasil, com també passa a Espanya, els empresaris de comunicació «diuen que la millor regulació de la informació és que no n’hi hagi cap». La periodista brasilera recorda que «a la constitució de 1988 hi ha un capítol sobre comunicació social molt bo, molt democràtic, molt plural i divers, però cap dels seus articles ha estat desenvolupat en una llei».
En l’entrevista, Costa detalla com ha castigat el sistema d’informació un govern d’ultradreta com el que presideix Jair Bolsonaro. Posa com a exemple que amb Bolsonaro «la violència contra periodistes ha augmentat des de 2019 un 54% i la majoria d’agressions han estat fetes per forces policials». La sindicalista brasilera insisteix en la necessitat de regulació, especialment en l’àmbit de la ràdio i de la televisió «perquè és una concessió pública del govern. I sabem, com hi ha altres països, que cal una agència de regulació perquè les persones puguin accedir a la informació, però també per poder informar. Cal una informació de qualitat, plural, democràtica, perquè patim un model monopolista. No hi ha varietat en les versions i, al Brasil, la comunicació està en mans de les elits». L’entrevista sencera es pot seguir en aquest enllaç.
Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona.
El paper de les ciutats en garantir el dret a la informació
«El rol de les ciutats és vetllar per la llibertat d’expressió i garantir la llibertat de premsa i d’informació». És el que afirma Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona. Serra explica que «el dret a la informació s’articula en dues capes, una és el dret que tenim els ciutadans i les ciutadanes d’obtenir informació veraç de tots els mitjans de comunicació i és també l’exigència que tenen els professionals per fer la informació amb veracitat». Perquè, afegeix, «és molt difícil destriar la veritat de la mentida, veure quina informació és tendenciosa». Serra destaca que «per a nosaltres, el dret a la informació no és només rebre informació, sinó també a poder participar a les emissions, a poder participar en els processos comunicatius».
El regidor considera que «com a administració més propera, hem de donar, per una banda, els recursos suficients al mitjà que tenim, Betevé, i als seus i les seves professionals perquè puguin complir amb la seva tasca. Però d’altra banda també hem d’obrir altres canals i intervenir en el mercat. Això exigeix intentar introduir una certa igualtat i equiparació en el tractament i finançament dels mitjans privats».
Serra creu que «en el context actual, la publicitat institucional cada cop és més important en els mitjans de comunicació. Abans tot anava als grans i s’oblidava els de proximitat. Una redistribució dels recursos és important i hi estem treballant». Finalment constata «que no tot és el públic i el privat, també hi ha els mitjans comunitaris que estan emergint, gestionats per les entitats i els col·lectius, una realitat que cal reconèixer i veure com se’ls pot donar suport». L’entrevista sencera, realitzada per la periodista Joana Garcia Grenzer, es pot veure en aquest enllaç.
