Assignatures pendents per garantir el dret a la informació de la ciutadania: Desenvolupament legislatiu de l’article 52 de l’Estatut, la desgovernamentalització i despartidització dels mitjans públics catalans, l’aplicació de Plans d’Igualtat en els mitjans de comunicació, la lluita contra els/les falsos/es autònoms/es a les empreses periodístiques, el reconeixement efectiu dels mitjans comunitaris i del tercer sector, l’assignatura d’educació mediàtica en els cicles formatius, la regulació de les pràctiques dels i les estudiants… Aquestes i altres qüestions són les que el periodisme reclama als poders públics que afrontin d’una vegada per totes. I volem deixar constància d’aquelles la solució de les quals depenen essencialment de les institucions catalanes. L’inici de la legislatura és un bon moment per recordar-les i per introduir-les a l’agenda política legisladora del Parlament o a l’acció de Govern del nou Executiu català.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) vol recordar al nou govern els diferents reptes que el sector periodístic té plantejats i que requereixen solucions i mesures que ja són del tot inajornables. Per a moltes d’aquestes qüestions hem plantejat alternatives, que estan recollides en el pentadecàleg 15 accions per a un periodisme digne, elaborat conjuntament amb les entitats amb les quals integrem la Comissió Periodigne i que ja vam aportar a les candidatures a les recents eleccions al Parlament de Catalunya.

1.– Desenvolupament legislatiu de l’article 52 de l’Estatut
L’article 52 de l’Estatut estableix les obligacions de la Generalitat per garantir el dret a la informació de la ciutadania. En anteriors legislatures, tots els grups de la Cambra catalana han mostrat la seva predisposició a afrontar el desenvolupament legislatiu d’aquest article i ara és el moment de fer efectiva aquesta voluntat. El dret a la informació és l’únic dret fonamental que encara no ha estat regulat en tots aquests anys de democràcia.

2.– Desgovernamentalització dels mitjans de la CCMA
Els partits del govern català s’haurien de comprometre en l’aplicació de la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA,) aprovada l’octubre de 2019, renovant des del Parlament el Consell de govern de la Corporació amb els criteris de majoria qualificada per elegir consellers independents i professionals, que hauran de nomenar nous directors de TV3 i de Catalunya Ràdio a través d’un concurs públic.

3.– Aplicació dels plans d’igualtat als mitjans de comunicació
Les desigualtats de gènere també estan presents en les empreses de comunicació. Una manera de combatre-les és a través dels Plans d’Igualtat. L’SPC impulsa un pla per intentar que tots els mitjans en tinguin, però demana a la Generalitat una acció més decidida en aquelles empreses que per plantilla estan obligades a tenir-ne i això no es compleix. L’Institut Català de les Dones (ICD) ha de dotar de manera suficient les ajudes per fer real l’aposta de suport a la informació amb perspectiva de gènere amb iniciatives formatives i/o laborals que fomentin la igualtat i la perspectiva de gènere en el sector

4.– Lluita contra els/les falsos/es autònoms/es
La pandèmia ha agreujat la precarietat en molts sectors i el de la comunicació és un dels que més ho ha patit. El teletreball facilita tant la consolidació les situacions irregulars de molts/es treballadors/res així com la creació de noves i cal una acció de la Inspecció de Treball per evitar fraus en la contractació laboral.

5.– Suport als nous mitjans impulsats per periodistes
La crisi econòmica de 2008, no superada al sector encara quan la pandèmia encara la va agreujar més, ha suposat una gran destrucció d’ocupació al sector. Per superar la situació, han aparegut nous mitjans de comunicació sense ànim de lucre, aprofitant les facilitats de les noves tecnologies, impulsats per periodistes. Calen mesures per ajudar aquestes iniciatives a créixer i a desenvolupar-se, garantint-los, d’entrada, un tractament igualitari respecte el sector privat, en l’atorgament de subvencions i en el repartiment de la publicitat institucional sense cap tipus d’interferència en ells des de les administracions públiques.

6.– Reconeixement efectiu dels mitjans comunitaris
Tot i que l’existència els mitjans de comunicació del Tercer Sector o comunitaris estan reconeguts per llei, la manca de desenvolupament fins ara d’aquesta legislació els manté fora de la legalitat la qual cosa suposa un greuge democràtic que ja fa massa anys que dura i que està provocant massa problemes a col·lectius i entitats que volen impulsar projectes en aquest àmbit. Al mateix temps se’ls ha de facilitar la viabilitat pressupostària amb un tractament igualitari respecte d’altres mitjans

7.– La lluita contra la desinformació
Una de les xacres més greus en el sistema informatiu actual és la desinformació i la manipulació. Una de les maneres de lluitar contra aquesta problemàtica és l’educació de les persones en comunicació. Per això reclamem la introducció en els cicles formatius d’una assignatura d’educació mediàtica per formar els nois i noies en aquest àmbit i ensenyar-los a detectar les trampes que s’amaguen darrere certes notícies. Això hauria de contribuir, d’altra banda, a pal·liar, ni que sigui parcialment, les altes xifres d’atur que hi ha al sector.

8.– La regulació de les pràctiques dels i les estudiants als mitjans
En una acció conjunta amb les universitats catalanes, cal establir mecanismes per evitar que la presència d’estudiants fent pràctiques en els mitjans derivi en explotació laboral amb joves ocupant llocs de treball estructural sense pràcticament cap remuneració ni dret laboral.

9.– Reconeixement i protecció dels alertadors i dels denunciants
Implementar mecanismes per protegir els denunciants de corrupció i d’irregularitats fetes per tota mena de poders, establint mesures per preservar les fonts informatives dels i les periodistes, d’acord amb els principis recollits en la llei aprovada pel Parlament Europeu l’octubre de 2019 de Protecció de las persones que informin sobre infraccions del Dret de la UE.

Aquestes demandes es complementen amb d’altres que també estan expressades en el citat pentadecàleg, tot i que no totes elles, òbviament, són competència del Govern de la Generalitat. L’SPC s’ofereix per obrir un diàleg obert i profund sobre aquestes qüestions i marcar un full de ruta que permeti anar desenvolupant les mesures que es reivindiquen. El dret a la informació de la ciutadania és un dret humà reconegut a l’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans l’aplicació i la garantia del qual a Catalunya és molt lluny de com ho està en altres països democràtics del nostre entorn. Per això és inajornable afrontar les qüestions que plantegem en aquest escrit.