Informació o propaganda? El periodisme gràfic es planta contra el control del relat

Les organitzacions sota-signants –Col·legi de Periodistes de Catalunya, Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), Sindicat de la Imatge UPIFC i Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB)–, representants dels i les professionals de la informació a Catalunya, manifestem la nostra sorpresa i preocupació davant la resposta emesa per l’Assessoria Jurídica de B:SM en relació amb el requeriment pels concerts de Rosalía al Palau Sant Jordi.

Considerem que l’anàlisi plantejada és jurídicament errònia i no s’ajusta a la realitat de l’exercici del dret a la informació. Així mateix, creiem que les nostres entitats, pel seu paper social i representativitat, mereixen l’atenció i la interlocució pertinent per part de la institució respecte al dret a la informació de la ciutadania, reconegut a l’article 52 de l’Estatut, a l’article 20 de la Constitució espanyola i a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per aquest motiu, volem precisar els següents punts:

1. Prevalença dels Drets Fonamentals en espais públics. L’Ajuntament al·lega que un contracte privat de cessió d’ús atorga a la promotora la facultat d’excloure tercers. Tot i això, cal recordar que cap acord entre privats pot limitar l’exercici de Drets Fonamentals recollits a la Constitució espanyola (Art. 20 i 35), especialment quan l’activitat es desenvolupa en un recinte de titularitat municipal. Tolerar aquestes restriccions suposa, a la pràctica, la complicitat de l’Ajuntament en la privatització d’un dret fonamental col·lectiu en un recinte de la ciutat.

2. Diferenciació entre dret d’imatge i dret a la informació. L’informe equipara erròniament l’explotació comercial de la imatge de l’artista amb el dret de la ciutadania a rebre informació plural. Cal recordar que tant la Llei Orgànica 1/1982 com la Llei de Propietat Intel·lectual (Art. 35.1) estableixen excepcions clares als drets d’imatge i d’autoria per permetre la finalitat informativa en esdeveniments d’interès general amb persones de protecció pública. Que altres artistes (com Harry Styles, Beyoncé, Lady Gaga, o Madonna) hagin aplicat restriccions similars no les valida jurídicament ni les fa compatibles amb els principis democràtics; només evidencia la urgència de posar-hi fre.

3. Substituir el periodisme gràfic per propaganda és censura. Afirmar que el dret a la informació queda garantit només amb l’accés de redactors és una interpretació restrictiva de la professió. El periodisme gràfic no és un complement estètic, és una disciplina autònoma i essencial amb valor informatiu; substituir la mirada independent per material promocional subministrat per la mateixa organització condiciona el relat informatiu i deriva en formes de control que la nostra legislació prohibeix. No existeix el dret d’una persona pública a construir-se una imatge a costa de limitar la informació, ja que això suposa un acte de censura incompatible amb una societat democràtica i plural.

4. Necessitat de diàleg institucional. Finalment, trobem a faltar una resposta a la nostra petició de mantenir una reunió urgent per abordar aquest conflicte. Som quatre entitats interpel·lant el consistori amb una voluntat constructiva. Considerem que un tràmit burocràtic no és la via adequada per resoldre una qüestió de fons que afecta la llibertat de premsa a la nostra ciutat.

REITEREM: Sol·licitem novament la fixació d’una reunió amb els responsables polítics i institucionals per establir clàusules de salvaguarda que garanteixin que els espais públics no tornin a ser escenari de restriccions informatives inacceptables. Restem a l’espera de la seva resposta per iniciar aquest diàleg.

Entitats sota-signants:
• Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC)
• Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPTB)
• Sindicat de la Imatge UPIFC
• Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC)