CCOO, UGT i la FeSP consideren que, una vegada més, la AMI presenta una proposta vergonyosa i inacceptable que cronifica la precarietat en el periodisme.
Una vegada més, després de denunciar el Conveni Col·lectiu estatal de Premsa Diària per complir la seva vigència, l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) ha respost a la proposta sindical amb una oferta que només es pot entendre com una provocació i una falta de respecte: congelació salarial i increment de jornada, passant de les 1.687,5 actuals a les 1.750 hores anuals.
De nou, sense sorpreses ni originalitat, la AMI recorre a la «crisi del sector», però òbvia que al 2024 va haver-hi grups mediàtics que van pujar fins a un 55% el salari dels seus alts càrrecs, amb l’excusa de «retenir el talent«, un talent que òbviament és qüestionable a l’atzar dels ‘mals’ resultats econòmics que, diu, llancen els periòdics.
La AMI ens ha proposat pujar la jornada laboral per a «adequar-la» a la mitjana estatal, però, evidentment, es nega a «adequar» les retribucions al salari mig mensual d’aquest país, que supera els 2.600 euros nets. A més, òbvia que des de l’any 2019, els sous de periodistes, reporters gràfics i personal tècnic i administratiu que treballa en els diaris, majoritàriament en les capçaleres regionals, s’han devaluat un 9,5%. Enfront d’aquesta pèrdua de poder adquisitiu, la proposta de la patronal és CONGELAR ELS SALARIS.
El Sector de Mitjans de comunicació de CCOO, FesMC-UGT i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) hem presentat una proposta conjunta raonable, tenint en compte que aquest conveni és de mínims i que l’increment de preus en alimentació i energia, juntament amb la crisi de l’habitatge, també afecta les plantilles d’aquests mitjans de comunicació. Cal recordar que un/a periodista recentment incorporat/a a un rotatiu amb edició diària té un salari de 20.455 euros i, després de tres anys de carrera professional, toca sostre amb 23.464 euros a l’any. No obstant això, la proposta que ens ha fet arribar la directora general de la AMI, Irene Lanzaco, demostra poca voluntat d’iniciar les negociacions per aconseguir un acord. No volem pensar que l’estratègia de la AMI és dilatar les reunions per a deixar 2026 en blanc, com ja va fer en l’anterior conveni col·lectiu de l’any 2022.
Com a mostra de voluntat negociadora amb bona fe, les tres organitzacions sindicals hem acordat modificar a la baixa alguns conceptes de la nostra plataforma. Si la patronal vol realment negociar per aconseguir un acord, com assegura en les reunions, haurà de respondre amb una oferta seriosa i decent, a partir de la qual puguem asseure’ns a parlar.
De no ser així, elaborarem un calendari d’assemblees i mobilitzacions per evitar, amb totes les eines possibles que tenim al nostre abast, que les persones treballadores de la PREMSA DIÀRIA continuïn sent les germanes pobres dels mitjans de comunicació.