El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) s’han adherit al manifest de protesta contra el procés sancionador obert contra la publicació La Directa per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per les investigacions publicades sobre els policies infiltrats en moviments socials i diversos col·lectius. Aquest manifest ha estat fet públic aquest 29 de juliol al qual donen suport entitats com el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la CoopMèdia – Xarxa de Mitjans Cooperatius Catalans, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de la Imatge UPIFC i la CGT; mitjans com Crític, El Salto, y La Marea. També ho han fet entitats com Candidatura d’Unitat Popular, ERC, Federació de Cooperatives de Consumidores i Usuàries de Catalunya Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), La Intersindical, Òmnium Cultural, o la Fede.
Amb posterioritat, ha transcendit que l’AEPD també ha obert procés sancionador contra Vilaweb.cat.
El manifest diu el següent:
«Les persones i organitzacions sotasignades volem expressar el nostre suport a la Directa i la nostra profunda preocupació davant el procediment sancionador impulsat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), arran de les seves investigacions sobre els policies infiltrats en l’independentisme i els moviments socials.
Les investigacions de la Directa constitueixen un exercici legítim del dret a comunicar i rebre informació veraç, reconegut per l’article 20 de la Constitució espanyola. També responen a la funció democràtica essencial dels mitjans de comunicació com a vigilants dels poders públics, especialment quan investiguen actuacions policials secretes que afecten drets fonamentals.
Informació rellevant
La rellevància pública de les informacions publicades és indiscutible. Les infiltracions descobertes van provocar la creació d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya i van donar lloc a nombroses iniciatives i preguntes parlamentàries de l’oposició al Congrés dels Diputats. Els casos també han estat recollits per mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals, com The Guardian, Der Spiegel o La Reppublica, entre d’altres.
Tot i aquest evident interès públic, l’AEPD considera incompatibles amb la normativa de protecció de dades determinades informacions i imatges publicades per la Directa. Ho conclou malgrat que el mitjà va adoptar diferents mesures per a protegir la identitat real dels agents.
Com si fos una SLAPP
Aquesta decisió genera un greu efecte intimidatori i de mordassa sobre el periodisme d’investigació. L’amenaça d’una sanció econòmica i de la retirada de continguts pot dissuadir els mitjans de publicar informacions rellevants sobre l’actuació dels poders públics. Té, per tant, un efecte equiparable al que es coneix com a SLAPPS, dirigides a silenciar.
No està en joc només la llibertat de la Directa. Aquest procediment pot establir un precedent molt perillós per a tots els mitjans de comunicació i professionals que investiguen abusos policials o altres qüestions incòmodes per a les institucions.
A fora ho fan diferent
L’actuació de l’AEPD contrasta amb la resposta de les institucions públiques davant casos similars al Regne Unit. Després de descobrir-se que agents infiltrats havien mantingut relacions íntimes sota identitats falses amb activistes, tant els cossos policials com el Govern britànic van assumir les seves responsabilitats, van demanar disculpes a les víctimes i les van indemnitzar.
A més, les identitats i les fotografies dels agents infiltrats es van publicar als mitjans de comunicació amb plena llibertat i encara es poden consultar avui dia, sense que això hagi comportat la imposició de sancions als mitjans que van informar sobre els fets.
A l’Estat espanyol, en canvi, els casos d’infiltració policial continuen sense una investigació efectiva ni una depuració de responsabilitats, mentre el mitjà que les va descobrir s’enfronta a una sanció.
Per tot això, demanem:
• L’arxivament immediat del procediment sancionador contra la Directa.
• Que l’Estat espanyol compleixi de manera efectiva el mandat de l’article 85 i següents del Reglament (UE) 2016/679 i introdueixi els canvis legislatius necessaris perquè la normativa de protecció de dades no pugui ser utilitzada per emmordassar i censurar els mitjans de comunicació.
Defensar la Directa és defensar el dret de la societat a conèixer l’actuació dels poders públics. No podem permetre que se sancioni qui investiga mentre es protegeix qui s’infiltra».
Crèdit imatge: Joanna Chichelnitzky, ‘La Directa’.