Entrevista publicada el 15 de desembre de 2008 a El Confidencial

«La gent té por, per això no es formen comitès ni es parla amb els sindicats». Fins a ara, més de mil nòmines en el sector dels mitjans de comunicació han estat liquidades; centenars de col·laboracions, trencades; alguns diaris i revistes han parat les màquines per a sempre. Segons Agustín Yanel, secretari general del Sindicat de Periodistes de Madrid i un dels sindicalistes més veterans de la professió, la premsa espanyola es queda molt enrere en el que a garanties socials es refereix si es compara amb altres països europeus. I aquesta és una de les raons per les quals la crisi està picant tan fort en el sector.

Cada setmana que passa les xifres esclaten amb més soroll, i encara que aquesta sigui la major descomposició interna que es recorda en el sector, la veritat és que la inseguretat laboral no s’està traduint en més afiliacions ni en més diàleg sindical. «Està havent-hi més peticions, però les afiliacions han estat sempre un degoteig. La veritat és que no n’hi està havent més que en altres anys».

Mai se sabrà fins a quin punt es va poder posar remei als més de 1.000 acomiadaments dels que informava El Confidencial fa dues setmanes, però la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ha aconseguit reduir en tant que sigui possible els ERO dels que ha tingut notícia. De fet, els més recents, els dels diaris Què! i Metro, «van ser negociats pels sindicats fins a reduir al màxim el nombre de baixes». A més, «es van aconseguir més dies d’indemnització dels oferts per les empreses per a les persones que no es va poder salvar». “Amb Metro, per exemple, es va passar de 20 dies per any treballat a 40. I a Què! sembla que s’ha aconseguit salvar 15 persones».

Segons Yanel, algunes empreses podrien estar aprofitant la situació per acomiadar «més treballadors dels necessaris». A Zeta s’està negociant l’acomiadament de 533 treballadors «Segur que sobra tota aquesta gent?», es pregunta. «Bé, caldrà veure doncs si és així».

A pesar de l’elevat nombre d’acomiadaments, els periodistes afiliats a la Federació a Madrid, de la qual *Yanel és secretari general, no superen els 350. En Espanya els sindicats concentren a 2.500 treballadors. Només els acomiadaments produïts al novembre arriben a la meitat d’aquesta xifra.

Quan la premsa s’entotxa
Recentment s’han tancat La Gaceta de Canarias i El Mundo de Almería, deixant al carrer prop d’un centenar de professionals. Són diaris locals que pertanyien a constructors locals i que, segons Yanel, s’han tancat quan han deixat de donar diners. «Un diari és una empresa de caràcter socio-econòmic. Un no fa un diari per fer-se d’or».

Els treballadors de La Gaceta de Canarias van deixar de cobrar l’agost i porten manifestant-se des de llavors fins que, ja al novembre, el diari va tancar de manera irreversible. «Aquests senyors constructors es compren un diari i quan no guanyen el que volien deixen de pagar a la gent. Té el treballador la culpa que un empresari es posi a fer experiments?».

Un estatut necessari
Yanel creu que el prioritari ara mateix és aconseguir que el PSOE compleixi amb la seva promesa electoral i tiri endavant l’Estatut del periodista professional. Tots o gairebé tots els mitjans van publicar en el seu moment editorials contra aquest text. «Els alts càrrecs no voldran mai perdre ni una mica del poder que tenen, però l’Estatut l’única cosa que pretén és regular la professió com una eina d’autocontrol».

Per què hi ha mitjans que poden publicar impunement coses que no són certes? Què passa quan el dret de rectificació no es complix? Qui garanteix els drets d’un periodista freelance o dels col·laboradors? Totes aquestes coses haurien de poder regular-se des de dins de la professió».

Segons Yanel, el Govern està aprofitant les diferències internes per donar allargues a un projecte que estava en el programa electoral de Rodríguez Zapatero des de 2004. «Si els mateixos periodistes no ens posem d’acord, com tirarà endavant? A països com Itàlia tot això està molt més avançat. Allà el perfil del treballador freelance està molt més ben regulat i els sindicats tenen molta més força; per això allà les condicions laborals són millors».

Etiquetes: , , ,