“La idea d’un sindicat de periodistes gallec va sorgir amb la reconversió d’Antena 3”
Que no diguin als joves que, si estan malament, toquin el dos perquè en tenen 50 més esperant a la porta». Xurxo Salgado, secretari general del nounat Sindicat de Periodistes de Galícia marca així una de les batalles amb les quals els sindicats del ram han de bregar per dignificar el periodisme. A les redaccions de Galícia i a les de la resta del país, perquè amb el gallec són ja set els sindicats de periodistes a Espanya. Nascut fa 28 anys a Tomiño, un poblet de Pontevedra, Xurxo Salgado encapçala el sindicat gallec dos anys després dels acomiadaments d’Antena 3 a Galícia, motor que va reunir un grup de professionals entorn de la protecció dels drets laborals dels seus companys. Van començar a funcionar el 27 de febrer. Primer objectiu: signar un conveni marc que reguli el treball de tots els periodistes a Galícia.
El 27 de febrer ha nascut un nou sindicat de periodistes a Galícia. Quin camí s’ha recorregut fins a la seva fundació?
És una feina molt complicada. La idea d’un sindicat de periodistes gallec va sorgir fa uns mesos amb la reconversió d’Antena 3. Aquí a Galícia es va tancar la delegació i un grup de companys es va quedar al carrer. Llavors, un altre grup de companys i amics va sortir en defensa seva a través del Col·legi de Periodistes de Galícia. Vam plantejar el problema, però ens van dir que el col·legi no estava per resoldre assumptes laborals. Vam recollir signatures per pressionar el col·legi i en una assemblea vam aconseguir el compromís per donar suport des del col·legi a tot el que tingués a veure amb matèria laboral. Paral·lelament vam decidir, aquest grup d’impulsors, juntament amb el col·legi, organitzar unes jornades de precarietat laboral en les quals va sorgir la idea de crear una gestora. Nou mesos de feina més tard, hem engegat el sindicat.
Qui impulseu aquest nou col·lectiu en defensa dels interessos laborals dels periodistes?
Som un grup de 160 afiliats. Treballadors amb una mitjana d’edat per sota dels 30 anys i que provenim de mitjans escrits petits, provincials o locals. Les condicions laborals dels que formen aquest sindicat són moltes vegades contractes en precari cobrant una mitjana de 600-700 euros al mes. També hi ha gent de la ràdio i de televisió, juntament amb deu o dotze fotògrafs. Volem reflectir així tots els sectors de la professió.
Quin és avui el vostre principal camp de batalla a Galícia?
El principal objectiu que tenim és aprovar, amb el suport de tots els comitès d’empresa gallecs, un conveni marc que reguli la professió a la comunitat. Això implica regular la situació dels contractes. Últimament estan proliferant els contractes precaris, en pràctiques o d’autònom. Cal regular les pràctiques. Els joves en pràctiques són un viver de precarització de la professió. No per ells, sinó pel sistema en si. Volem iniciar un fòrum en el qual hi hagi les empreses, els periodistes, el Col·legi de Periodistes de Galícia, les universitats i els sindicats per assolir un mínim per als joves. I que no diguin: «si estàs malament, toca el dos, perquè en tinc 50 esperant a la porta». En tercer lloc, hem de treballar perquè els drets d’autor de fotògrafs i càmeres siguin seus i no de les empreses.
Hi ha bons convenis a Galícia?
A primera divisió, millor encara, a la Champions League hi ha La Voz de Galicia i El Faro de Vigo. El Faro té molt bon comitè d’empresa i últimament està traient bones coses. La Voz cuida molt bé, sobretot, els més veterans. Pel que fa a la Televisió de Galícia, està difonent un model de precarització de la professió. No afecta els funcionaris, però des de fa uns anys es contracten joves a través d’ETT amb un model molt precari. S’ha denunciat davant el Defensor del Poble de Galícia. Això ha provocat el canvi del model per part de la televisió gallega, fet que ha dut a l’acomiadament de 50 contractats perquè, essent un mitjà públic, estava precaritzant la professió.
Traducció: Traduït traduit.com