Ens manifestem absolutament sorpresos i astorats pels rumors que corren sobre el nomenament com a director general de la CCRTV del senyor Jaume Ferrús. En la seva qualitat de directiu de Mediapro, la principal productora audiovisual de Catalunya, Ferrús ha manifestat reiteradament, en declaracions públiques i fins i tot en unes Jornades parlamentàries sobre l’Audiovisual, que la missió de la TV pública catalana era convertir-se en un centre emissor, i no productor, de programes. Producció aquesta que quedaria reservada a les productores privades. De fet, sent encara director de TVC, ja havia declarat que, si hagués de tornar a començar, es limitaria a mantenir el Centre d’Emissió i d’Informatius, i no hagués construït el Centre de Producció de Programes (CPA).
No ens sembla aquesta una actitud favorable a la radiotelevisió pública, a la seva missió de servei públic i a la necessitat de mantenir-la i reforçar-la, d’acord amb les diverses resolucions del Parlament Europeu i de la Comissió Europea. Doctrina avalada pel CAC i, en teoria, assumida pels tres integrants del Govern. És lícit pensar que, des del nou càrrec, Jaume Ferrus treballaria per l’externalització de la producció de TVC, per la liberalització total de l’audiovisual català i sempre estarà sota sospita de que no acabi afavorint més els interessos de l’empresa privada per la qual treballa actualment que els de la radiotelevisió pública. Aquest nomenament ens semblaria tan greu com nomenar responsables d’Obres Públiques a un directiu de Ferrovial o director general de Farmàcia a un directiu de Bayer.
D’altra banda, sense deixar de reconèixer la seva capacitat de gestió, competència professional i tècnica, i el seu tarannà afable i dialogant, hem de recordar que Jaume Ferrús, com a director de TV3 durant els anys més durs de majoria absoluta de CiU, va estar al servei del control polític més directe per part d’anteriors governs de la Generalitat. Aquesta situació va ser denunciada ininterrompudament no només pels professionals de TV3 sinó per l’oposició, que el va interpel.lar diverses vegades a les comissions de control parlamentari per la deriva partidista i governamentalitzada de la Televisió de Catalunya durant aquells anys.
A més, des d’un punt de vista estètic, no creiem que un antic directiu de TV3 durant l’etapa de majoria absoluta de CiU simbolitzi ara el canvi que els mitjans de comuniciació públics de Catalunya necessiten i pel qual els treballadors de TV3 hem lluitat durant anys. Ni que sigui capaç de generar la revitalització i entusiasme que es necessita. Ho hem fet amb molta prudència, però hem dipositat expectatives en els compromisos de les tres formacions integrants del nou Govern d’una nova gestió, d’un nou estil de dirigir els mitjans audiovisuals públics. Si tot hagués de continuar com ara, no haurien calgut tantes promeses electorals ni reconeixement a les demandes dels professionals. Aquest nomenament afavoriria la perpetuació de tots els vicis i els errors que fins ara atribuïem al control partidista de la RTV pública. Volem creure que la decisió no està presa i que encara és possible evitar un error i una decisió incomprensible i frustrant.
Barcelona, 9 de gener de 2004