TV3 i Catalunya Ràdio estan sent sotmeses a una erosió constant per part d’instàncies polítiques, fonamentalment el PP, i per interessos privats del sector audiovisual, que aspiren a captar la seva publicitat i audiència, però no per mèrits propis, sinó procurant l’empetitiment de TV3 i Catalunya Ràdio sense cap consideració al seu caràcter públic, que garanteix un servei universal d’informació, formació i entreteniment digne a tots els catalans.

Contra el que rumoregen i insinuen aquests cercles interessats, TV3 i Catalunya Ràdio no estan sobre dimensionades, estan sotmeses a les mateixes retallades que el sectors públics d’ensenyament i de sanitat, i quasi tots els treballadors temporals d’aquests mitjans han estat abocats a l’atur des de fa mesos engrossint el col•lectiu de treballadors catalans sense feina i sense subsidi.

Les condicions salarials i laborals dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio també s’han vist rebaixades de la mateixa manera que les de tots els treballadors catalans, pels successius decrets i normatives dels governs català i espanyol i les reformes laborals aplaudides per PP i CiU.

Però els interessos polítics i privats assetgen encara amb més força la televisió i la ràdio pública i nacional de Catalunya intentant mostrar aquests mitjans a la ciutadania com a prescindibles i els seus treballadors com a privilegiats.

Clamen per empetitir TV3 i CR i disminuir les seves plantilles ignorant el futur de treballadors que, com la majoria, tenen al seu càrrec familiars a l’atur i sense subsidi. No els importa contribuir al creixement de la desocupació ni restar talent i experiència a aquestes empreses, i amaguen que una disminució de plantilla no significaria cap estalvi per al contribuent, sinó que serviria només per engreixar els beneficis de les productores privades que substituirien els treballadors acomiadats.

També amaguen que l’estalvi del tancament de canals i freqüències de la televisió i de la ràdio nacionals de Catalunya només té un objectiu simbòlic perquè aquestes antenes, gairebé sense personal propi, emeten a partir de la producció del conjunt de professionals de cada mitjà. En canvi, significaria una reducció de l’espai comunicacional català, prou minoritari en el conjunt de la programació radiotelevisiva dominada per cadenes castellanoparlants i privades.

Desgraciadament ni destinant-hi la dotació pressupostària anual de TV3 i Catalunya Ràdio, que és de 260 milions d’euros, la ciutadania de Catalunya podria tenir garantits els serveis essencials de sanitat, ensenyament i serveis socials, ni tan sols per un mes.

Per això reivindiquem el paper cabdal dels mitjans de comunicació públics de la CCMA en la vertebració i la cohesió social, cultural i lingüística, que és garantia d’una opinió pública ben informada i d’una societat democràtica.

Barcelona, 11 de setembre de 2012

Etiquetes: ,