El reporter havia estat arrestat a la seva arribada a l’aeroport de Tànger, imputant-li per delictes d’ultratge i difamació contra institucions
La detenció al Marroc del periodista Ali Lmrabet diumenge passat 12 de juliol va provocar reaccions de condemna de diferents organitzacions i l’inici d’una campanya de solidaritat que exigia el seu immediat alliberament. Lmrabet, resident a Barcelona, es desplaçava amb normalitat al Marroc, però en aquesta última ocasió va ser arrestat per ordre de la Brigada Nacional de Policia Judicial. Finalment, Lmrabet ha estat posat en llibertat sense càrrecs aquest dimecres 15 de juliol.
Prèviament, davant la detenció de Lmrabet –un periodista crític amb el regim marroquí–, es va posar en marxa per part de diferents organitzacions i persones pròximes a Ali Lmrabet una campanya de solidaritat a la qual la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) i els seus sindicats es s’hi van adherir. La Federació Internacional de Periodistes (FIP) va emetre un comunicat el dimarts 14 de juliol exigint la seva llibertat
Acusacions imprecises
Ali Lmrabet va ser detingut el diumenge 12 de juliol de 2026, quan va arribar a l’aeroport de Tànger. Li van imputar delictes d’ultratge i difamació contra institucions i cossos constituïts, uns càrrecs molt imprecisos als quals el fiscal afegeix una suposada difusió d’informacions falses, tot això per vídeos que ha divulgat en el seu canal informatiu online des d’Espanya, on exerceix el periodisme sobre l’actualitat marroquina.
Ali Lmrabet, natural de Tetuan i establert a Barcelona, va ser condemnat el 2003 al Marroc a quatre anys de presó –pena reduïda a tres anys en apel·lació– per «ultratge a la persona del rei» i «atemptat contra la integritat territorial», i van prohibir les dues publicacions que havia fundat, llosa setmanaris satírics Demain i Douman. El 2005 va ser condemnat a una inhabilitació per exercir el periodisme al Marroc durant deu anys, per utilitzar l’expressió “refugiats de Tinduf”, llenguatge utilitzat en les resolucions de Nacions Unides acceptades pel Marroc. Posteriorment se li va impedir renovar la seva documentació marroquina, la qual cosa el va obligar a realitzar una vaga de fam a Ginebra fins que va poder obtenir-la.
En no poder treballar al seu país es va traslladar a Espanya, on ha col·laborat amb diversos mitjans –El Mundo, El País i d’altres– i on exerceix el periodisme en el seu canal en línia. Amb regularitat ha viatjat al Marroc per visitar la seva família i amics, com feia el 12 de juliol.
Crèdit foto: UAB
