Els professionals de RTVE a Catalunya vam rebre amb esperança el triomf del PSOE el 14-M, sobretot perquè vàrem creure de debò que significaria un canvi a la nostra empresa, i especialment a RNE-Catalunya. Un canvi que ens permetés exercir la nostra feina sense la censura ferotge a què ha estat sotmesa durant vuit anys. Els vuit anys de govern del PP han estat els pitjors de la història de Ràdio-4, i de RNE a Catalunya.
Encara que pugui semblar un contrasentit, amb un dels millors finançaments que havia tingut mai Ràdio-4 (temporades 1999-2000 i 2000-2001), s’han aconseguit els pitjors resultats d’audiència que, segons diverses fonts, no passa ara mateix dels 4.000 oïdors.
És evident que la gestió ha estat un desastre. Hi ha hagut més diners, però ha faltat projecte professional i de programació, i ha sobrat intervenció política i autoritarisme per part de la direcció de RNE a Catalunya.
S’ha buidat de continguts Ràdio-4 en els seus programes estrella, segons directrius del govern del PP. Els informatius han primat les notícies i entrevistes amb membres del Govern i del partit sense garantir de cap manera el pluralisme informatiu. Ben al contrari, durant bona part d’aquests 8 anys, el principal partit de l’oposició a Catalunya, el PSC, no ha tingut a la redacció cap periodista assignat. Per no parlar de la ignorància manifesta cap als partits minoritaris.
En aquests vuit anys hi ha hagut episodis reiterats de censura, marginació i arraconament de professionals pel seu tarannà independent o contrari a la manipulació informativa.
Per tot això, i desprès d’acollir amb esperança els discursos a favor de la independència política dels mitjans públics, fets per Rodríguez Zapatero i per representants del Govern de la Generalitat, ens preguntem si a RNE-Catalunya hi haurà un canvi, si arribarà aquí aquest nou tarannà o hem d’entendre que només han canviat les sigles del partit, i que els que han estat fidels i servils amb el PP, ara ho seran amb alguna altra formació política que beneeix l’actual direcció. La ciutadania i els treballadors n’esperàvem una altra cosa del canvi de govern.
Barcelona, 9 de juliol de 2004