Les organitzacions sotasignades volen denunciar la proliferació creixent d’intents per tal d’imposar contractes del tot il.legals als companys i companyes de la professió periodística que es troben en les situacions més precàries.
Aquests intents vulneren les normatives laborals més elementals, amb un evident desequilibri entre obligacions i contraprestacions, base de tota relació contractual. Exemples al respecte serien: la proposta que el treballador s’ha de fer càrrec de la liquidació de la part patronal de la Seguretat Social després de rebre el seu salari; els horaris abusius; els salaris de misèria; un contracte prorrogable mes a mes, i d’altres barbaritats similars, tals com un preu distint per fotografia, quan el subjecte a contractar és un home o una dona, en detriment discriminatori per a les companyes.
Aquests intents pretenen, alhora, vulnerar les garanties recollides a la Llei de la Propietat Intel.lectual (LPI), citant explícitament aquells articles de la Llei als quals el treballador hauria de renunciar. Fet doblement greu, perquè demostra que el redactor del contracte coneix les obligacions que imposa irrenunciablement la llei.
Per últim, alguns d’aquests intents pretenen vulnerar, igualment, la llei de llibertat sindical, i la mateixa Constitució, fent explícita la renúncia del treballador a qualsevol representació en aquest sentit.
El més greu d’aquesta escalada agressiva és que s’està produïnt en grans grups editorials i de comunicació i no en espais marginals o perifèrics del sector.
És, doncs, de témer que l’exemple, lluny de remetre o desaparèixer com un anacronisme residual de les pràctiques de les empreses, pretengui estendre’s com un signe dels temps.
Lluny d’aquesta perspectiva, instem les empreses a sotmetre’s a les regnes de la legalitat estricta, ja prou permissiva massa sovint.
Els afectats, malgrat que hagin signat contractes d’aquesta naturalesa, no s’obliguen a sotmetre’s al que la llei protegeix, i cal encoratjar-los a renunciar a contractes degradants que hipotequen el futur i la pròpia dignitat professionals.
Si es donessin a conéixer públicament la textualitat d’aquestes modalitats contractuals i els noms de les empreses proposants, més d’un grup empresarial envermilliria de vergonya davant l’opinió pública a la que pretén servir amb els seus productes.
Si es mantingués la situació actual i el grau d’amenaces per tal que s’acceptin condicions laborals tan irresponsables, caldria passar de les declaracions a la denúncia sistemàtica davant les instàncies corresponents, per tal de restituir allò que la llei garanteix.
Col.legi de Periodistes de Catalunya (CPC)
Sindicat de Periodistes (SPC)
Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC)
Barcelona, 19 de maig de 1999