Com fa quatre anys, el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) ha tingut entrevistes amb representants de les cinc principals candidatures que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya. Com llavors, a l’agenda hi havia el reclam d’un canvi urgent en la legislació que regula els òrgans rectors d’aquests mitjans i els mètodes d’elecció, és a dir, la seva vinculació amb el poder polític. Canvi pendent des del debat sobre l’Audiovisual de desembre de 1999, les resolucions del qual no es van complir pel que fa a la reforma de la Llei de la CCRTV i de l’elaboració d’una Llei general de l’Audiovisual. Aquest cop també hi incorporavem la informació i la petició de compromís en relació al projecte d’Estatut del Periodista Professional (que ha de regular els drets i deures dels professionals de la informació), que
es tracta al Congrés del Diputats, perquè afecta a drets fonamentals
i reclama una Llei orgànica; a la Llei de Drets Laborals dels periodistes (que busca garantir uns mínims d’estabilitat i de sou especialment per als informadors “a la peça”, sovint anomenats “col.laboradors”, però que ho són a la força); i també a les propostes de regulació de l’estada dels “estudiants en pràctiques” a les empreses, que sovint ocupen indegudament llocs de treball estructurals.

Per raó de l’apretada campanya electoral, i tot i que no hem pogut
reunir-nos amb els caps de llista (el PP no va respondre a la petició d’entrevista), hem confirmat el què per altres vies (pronunciaments públics, respostes a preguntes o qüestionaris) ja s’anava perfilant : que només tres candidatures defensen en els seus programes electorals una reforma de la gestió dels mitjans públics en la línia de la democratització, la independència i la professionalitat. Es tracta de les del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA. Les altres dues, oberta o implícitament, continuen defensant el model actualment vigent, que potesta als governs respectius per nomenar els directors generals dels ens o corporacions, que limita les competències dels Consells d’Administració i que ni es planteja la possibilitat de mecanismes de presència social en els òrgans de gestió i control.

Tot i així, hem trobat a faltar en quasi totes les formacions polítiques un èmfasi més gran en aquest canvi que és bàsic per garantir el dret ciutadà a la informació, i que és una peça clau en la consolidació d’una societat democràtica. I ens temem que els interessos partidistes a curt termini pesin massa encara fins i tot en el cas que les formacions que volen canviar els mitjans públics formin govern.

Per això, reiterem la nostra petició que s’abordi de manera immediata, després de les eleccions, la democratització dels mitjans públics, posant-los al servei de tota la societat, i emplacem els partits a que es comprometin a reformar la Llei de la CCRTV, perquè serveixi de model a la resta de mitjans públics, i permeti elaborar una Llei general de l’Audiovisual que ordeni el sector a Catalunya, acabant amb la duplicitat d’ofertes i amb la utilització per part de cada administració dels mitjans públics que controla.

Barcelona, 10 de novembre de 2003