La FeSP exigeix mesures perquè els despropòsits informatius viscuts no es repeteixin mai més

La jornada electoral del 14 de març de 2004 passarà a la història per diverses qüestions. La primera d’elles, els sagnants atemptats de Madrid de l’11 de març que van provocar la mort de 201 persones i ferides a més de 1.500. La segona és la gestió feta des del Govern Aznar de la crisi generada per l’acció terrorista. La manipulació intencionada i barroera practicada per l’executiu espanyol va merèixer la respulsa generalitzada de la societat a la qual la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) s’adhereix amb tota contundència.

Aquesta actitud, impròpia d’un Govern democràtic, ha rebut una resposta espontània del conjunt de la societat, expressada no només a les urnes sinó també a través de la mobilització i la reivindicació. A les manifestacions del divendres 12 de març, conjuntament amb el clam contra el terrorisme i la guerra, es va exigir informació. El “Qui ha sigut, qui ha sigut” va retronar pels quatre punts cardinals de la geografia espanyola. El brutal xoc emocional que van comportar els atemptats es va veure agreujat per la sensació que el Govern intentava utilitzar-los a favor dels seus interessos polítics.

No és la primera vegada que la ciutadania expressa al carrer les seves queixes per la desinformació de què és objecte sobre les coses més importants que l’afecten. Recordem tan sols la vaga general del 20 de juny de 2002, l’accident del Prestige o la justificació de la guerra d’Iraq. Només que en aquesta s’ha traspassat un límit que la gent ha considerat intolerable. Arreu del món se sabia el què passava a Espanya molt millor que a aquí.

Això no ha de tornar a passar. Mai més es pot jugar amb la informació, un dels drets fonamentals en tota societat democràtica. La mentida no pot ser utilitzada com a arma de desinformació massiva. Des de diumenge sabem que qui torni a ultratjar les ganes de saber de la societat, ho tindrà magre per obtenir la confiança i el respecte de la ciutadania. I això és vàlid tant a l’Espanya de l’11-M com en el municipi més petit que amaga, per posar un possible exemple, els efectes d’una antena de telefonia mòbil.

Aquestes lliçons les han de tenir molt en compte els governants. Però també els periodistes i les empreses de comunicació. Això s’ha d’aplicar tant als mitjans públics com als privats, que tenen els seus legítims drets ideològics i empresarials per sobre dels quals hi ha la seva obligació a respectar el dret constitucional de les persones a rebre una informació veraç, plural i de qualitat. Com a organització que agrupa professionals de la informació, la FeSP reitera un cop més la seva voluntat de defensar al màxim aquesta prerrogativa de la societat, però demana al conjunt de treballadors de la informació que tinguin present aquesta petició que s’ha escoltat a gairebé tots els racons del país. Com s’ha vist aquests dies, la nostra defensa a favor del dret a la informació de la ciutadania pot comptar amb el suport d’una gran part de la societat si som capaços de transmetre-li que som els millors garants d’aquest dret.

Les empreses, al seu torn, han de posar a disposició dels seus periodistes tots els mecanismes possibles perquè puguin fer la seva feina d’acord amb el que es desprén d’aquests principis. Les que no ho facin, públiques o privades, quedaran en evidència i correran el risc de perdre el favor del seu públic, cada cop més exigent i sensible a l’engany i a l’abús de confiança.

17 de març de 2004