Les reivindicacions de la FeSP reben el suport majoritari de les forces progressistes, mentre el PP i CiU guarden silenci

El triomf electoral de l’esquerra obre la porta a l’assoliment de les tres grans reivindicacions de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP): l’Estatut professional, la Llei de Drets Laborals i una Radiotelevisió pública democràtica i independent de qualsevol govern, tal com es desprèn dels compromisos assumits davant la FeSP per les diferents candidatures durant la campanya, reforçats per les primeres declaracions del líder socialista José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern electe.
En sumar-se al dol col·lectiu per les víctimes dels sagnants atemptats de l’11-M a Madrid, la Federació de Sindicats de Periodistes va renunciar a pronunciar-se sobre els programes electorals de comunicació la trista vigília de la cita amb les urnes. Ho fa avui perquè continua considerant un deure cívic difondre públicament aquestes posicions dels partits, amb el convenciment que correspon a la societat destriar quines formacions afavoreixen la creació d’una opinió pública lliure, informada, i quines defensen el dret de cuixa, per via econòmica (precarietat) o política (manipulació) sobre els mitjans informatius.

Fa un mes, la FeSP va plantejar als caps de llista de les candidatures presentades al Congrés dels Diputats les tres condicions que, a parer nostre, són bàsiques per assegurar el dret de la ciutadania a la informació.

Un Estatut del/de la periodista professional, que garanteixi els drets i deures dels informadors.

Una Llei de Drets Laborals dels/de les periodistes, especialment dels que es troben fora de plantilla i són coneguts amb el malnom de “col·laboradors”.

Un model democratitzat de mitjans públics de comunicació, que asseguri la seva independència dels governs i fugi del control partidista per quotes.

La resposta va ser desigual segons la tendència política: el Partit Socialista i Esquerra Unida, a través dels seus màxims dirigents José Luis Rodríguez Zapatero i Gaspar Llamazares, van mostrar el seu suport als tres punts, que es va traduir en la seva inclusió al seu programa electoral, tal com va passar també amb Iniciativa per Catalunya Verds-EUiA. Per part seva, la Chunta Aragonesista, de la mà de José Antonio Labordeta, va expressar el seu suport a les dues iniciatives legislatives de regulació de la professió, el mateix que van fer a les Balears Unió Mallorquina i la Coalició Progressistes per les Illes, que integren el Partit Socialista de Mallorca, Esquerra Unida, Els Verds i ERC. Altres formacions, com Esquerra Republicana de Catalunya i el Bloque Nacionalista Galego, que ens consta que van donar suport en altres moments a aquesta democratització de la radiotelevisió pública, no ens ho van comunicar formalment o no figurava en el seu programa. Tampoc no hem rebut resposta del Partit Nacionalista Basc i Eusko Al-kartasuna.
En el cas d’Andalusia, on diumenge es van celebrar a més a més eleccions autonòmiques, els candidats i màxims representants del PSOE de Andalucía, Izquierda Unida-Verdes-Convocatoria por Andalucía, Partido Andalucista, Partido Socialista de Andalucía i l’heterogeni Foro Andaluz es van comprometre a treballar amb la FeSP en les seves propostes i van subratllar la necessitat d’un canvi en els mitjans públics.

Constatem, per tant, que només el Partit Popular, Convergència i Unió i altres partits de centre-dreta s’han mantingut muts respecte als drets dels periodistes i a les mesures per garantir el dret constitucional a la informació mitjançant lleis que assegurin l’estabilitat i la independència dels informadors i la imparcialitat dels mitjans públics.

16 de març de 2004

Traducció: Traduït traduit.com