Els canvis polítics a Espanya des de l’11-M han creat un escenari inesperat fa uns mesos i que afavoreix les expectatives de canvi radicalment democràtic en els mitjans de comunicació públics, en la línia del que reivindiquen els professionals que hi treballen des de fa anys per garantir a la ciutadania el seu dret a la informació i a una programació digna.
A partir del compromís del president del Govern per fer una reforma a fons del model de radiotelevisió que suprimeixi la televisió de partit s’obren possibilitats reals d’eliminar la dependència governamental d’aquests mitjans per mitjà de reformes legislatives que no s’han d’endarrerir i de mesures transitòries de nomenaments de directius que s’atinguin a les propostes defensades en els programes electorals pels partits compromesos amb el canvi.
Aquestes reformes, a més, han d’abastar totes les administracions que controlen radiotelevisions públiques, ja sigui l’estatal, les autonòmiques o les locals, de manera que no quedin en el panorama audiovisual públic de tot Espanya zones fosques on es mantinguin vedats tancats de control governamental que desvirtuïn l’avanç cap a la neutralitat i la imparcialitat dels mitjans de titularitat estatal.
La constitució d’un Consell de l’Audiovisual d’àmbit estatal, juntament amb les reformes de les lleis autonòmiques d’RTV, han de garantir també que no s’engendrin noves aplicacions del model que cal canviar, com s’intenta a les Balears amb el projecte de radiotelevisió pública governamentalitzada i privatitzada al màxim (incloent-hi la informació) o com es va apostar a València pel projecte de privatització de Canal 9.
Alhora, cal accelerar la reforma del model d’RTVE perquè deixi de ser una televisió de partit, la d’EFE i la que ja s’ha ajornat diverses vegades de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que va obrir el camí l’any 99 i ara incomprensiblement el tripartit català demora fins que surti una ambiciosa Llei de l’audiovisual que pot trigar anys. I a Galícia, el País Valencià i Madrid cal exigir al PP que iniciï la via del PSOE a Andalusia, que canviarà la llei d’RTVA per elegir el director general per 3/5 parts del Parlament. Igualment, les RTV locals han d’encarar ja el camí del programa de Zapatero per a tots els mitjans públics, oblidant la teoria de la compensació per neutralitzar altres mitjans.
I en relació amb els professionals de la informació, han de poder disposar d’estatuts de redacció i dels seus corresponents comitès per garantir el seu dret a la participació i a l’objecció quan se’ls vulgui imposar informació manipulada.
La Federació de Sindicats de Periodistes, obstinada des de fa anys a denunciar el caràcter inconstitucional del control governamental dels mitjans públics, crida els professionals de la informació, els treballadors d’aquests mitjans i les seves organitzacions representatives, i totes les forces vives de la societat a exigir el ràpid compliment de les propostes electorals, en el sentit de retornar a la societat el que havia d’haver estat sempre seu: uns mitjans públics al servei de tots, gestionats des de la professionalitat i la independència, per aconseguir que nunca máis es produeixin situacions com les viscudes de l’11 al 13 de març de la mà d’RTVE, d’EFE i d’altres radiotelevisions públiques.
Juny de 2004