«És insòlit que tots els drets fonamentals tinguin desenvolupament legislatiu menys el dret a la informació». És una de les afirmacions que fa Enric Bastardes, expresident del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) en l’entrevista que li ha fet la periodista Laia Serra Valls en el marc del Simpòsium Internacional sobre Dret a la Informació i Ciutadania organitzat pel sindicat. Bastardes afegeix que «només vam aconseguir, periodistes opositors, que s’inclogués a la Constitució el secret professional i la clàusula de consciència». També assegura que Les propietats [dels mitjans de comunicació] no són neutres, ni privats ni públics. Per tant cada vegada més ens trobem en una confrontació sectària, tant de la població com dels mitjans i això acaba agredint el que està al carrer intentant explicar el que està passant. Això és lamentable i ho estem veient a molts indrets. (…) Tenim un gran perill de nous totalitarismes que no sabem com frenar perquè la gent estigui ben informada. Si estigués ben informada no passaria». L’entrevista sencera es pot seguir en aquest enllaç.

Enric Bastardes, president de l’SPC entre 1993 i 2001.

En les pròximes setmanes, l’SPC anirà reproduint el més destacat del conjunt d’entrevistes que formen part del simpòsium, per ajudar a la seva difusió i per contribuir a enriquir la conscienciació ciutadana sobre la importància del dret a la informació de la ciutadania. Seran tres cada setmana i en aquest primer capítol també destacarem, a banda de la d’Enric Bastardes, les converses amb Joan Antoni Llinares, director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, i Carlos Sánchez Almeida, advocat de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI).

Joan Antoni Llinares, Director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.

En la conversa mantinguda amb la periodista Joana Garcia Grenzner, Llinares recorda que Espanya «va ser l’últim estat en incorporar la Llei de Transparència. No hi ha una agència especialitzada contra la corrupció». Lamenta que la llei «no està per fomentar una ètica pública, i menys encara requerir als mitjans de comunicació que incorporin codis ètics i de conducta en el seu funcionament».

També destaca que «sense informació és molt difícil tenir opinió. I tenir opinió és fonamental per prendre decisions. I la corrupció es mou en aquest àmbit en què la gent ha de prendre decisions». L’entrevista sencera es pot seguir en aquest enllaç.

Per la seva banda, Carlos Sánchez Almeida, en l’entrevista feta per Joana Garcia, destaca la resolució del Tribunal Constitucional que declara justament «anticonstitucional la prohibició de fer fotos a agents de policia. Així i tot hi ha un fotimer de multes per aquest motiu. Hi ha periodistes als quals se’ls ha pres la càmera i se’ls ha esborrat les fotos i això són dos delictes: revelació de secrets i danys informàtics».

Carlos Sánchez Almeida, advocat de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI).

Sobre el cas Assange «i més encara després del cas Snowden«, diu que fan imprescindible un estatus internacional sobre protecció dels alertadors i de reveladors de corrupció. La corrupció és a tots els nivells, a tots els estats i si no posem mitjans per protegir les fonts, la seva informació no arribarà mai al gran públic».

Sánchez Almeida veu que «cada dia hi ha més por i això és una qüestió de drets i llibertats. No hi ha interès en les grans empreses periodístiques en aixecar aquesta corrupció. La informació no és mercaderia, és un afer de llibertats. I no oblidem que estem parlant de delictes greus comesos a través de silenciar informació». L’entrevista sencera es pot seguir en aquest enllaç.

Etiquetes: