El president del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), Francesc Ràfols, ha afirmat en una entrevista publicada per l’observatori de mitjans media.cat realitzada pel periodista Vicent Canet que «un periodista amb unes condicions laborals precàries difícilment pot ser independent». L’entrevista ha estat feta amb motiu de la publicació per part del sindicat del llibre Sindicalisme periodístic. 130 anys d’activisme laboral i professional en el periodisme català. En aquesta entrevista, Ràfols ha explicat la gènesi d’aquest projecte que ha tractat de glossar el sindicalisme fet per professionals de la informació en els mitjans de comunicació al llarg de la història.
Ràfols detalla la doble lluita del sindicat per la millora de les condicions de treball dels i les periodistes i per la defensa del dret a la informació de la ciutadania atesa la funció social de la nostra professió. En aquest sentit afirma que «quan el 1993 es va fundar l’SPC, teníem clar que ens havíem d’implicar a la lluita per la regulació professional i pel dret a la informació que hi havia arreu del món. El sindicat neix perquè les persones que el posen en marxa havien estat buscant les experiències que hi havia a altres països del seu entorn: França, Itàlia, Portugal, Suècia o Bèlgica, on hi ha regulacions del dret a la informació que considerem referents i que tenen sindicats professionals que ho tenen incorporat al seu discurs. La del dret a la informació també és una lluita en clau sindical però també laboral: un periodista que té unes condicions laborals precàries difícilment pot ser independent.»
Finalment destaca que «el principal repte que té el periodisme és recuperar la confiança de la societat. Una enquesta de la Universitat d’Oxford de 2015 ja indicava que el nivell de credibilitat dels mitjans de comunicació espanyols és la més baixa d’Europa. La ciutadania espanyola és la que pitjor puntua als seus mitjans, cosa que engloba també els mitjans que es fan a Catalunya. Hem de poder tenir les eines per recuperar aquesta confiança perquè la desconfiança té molts pares i moltes mares, entre els quals podem trobar interessos polítics però també empresarials per part dels propietaris dels mitjans de comunicació que també en són responsables. L’administració fomenta aquesta percepció quan no regula el dret a la informació de la ciutadania, que és un dret humà fonamental equiparable al de sanitat, habitatge o educació. I segurament els professionals de la informació també en tenim una part de responsabilitat».
