Un periodista de la vella escola amb llarga trajectòria en l’impuls de l’organització sindical i professional del periodisme i ferm defensor de la regulació del Dret a la Informació a Espanya i Catalunya
Entrevista realitzada el 3 de febrer del 2021
Enric Bastardes i Porcel va estudiar periodisme a l’Escola de Periodisme de l’Església després d’iniciar la seva activitat laboral com a redactor de l’editorial Edicions 62 (1962-1969). Va començar a exercir com a responsable de la posta en marxa del primer diari en català de post-guerra, Poble Andorrà, a Andorra (1973); ha estat cap de premsa de la Universitat de Barcelona (1974-75), cap de secció a Diari de Barcelona i Tele/Express; va fundar i dirigir el setmanari El Món i fins a la seva jubilació ha fet de redactor a El País.
Paral·lelament a la seva activitat professional, el 1970 va participar en la creació de l’agència d’informació clandestina API -Agència Popular Informativa-, que fins el 1975 va tenir gran seguiment entre l’oposició a la dictadura.
Quan era responsable de la secretaria d’Afers Laborals del Col·legi de Periodistes -del qual també havia estat tresorer- va sorgir la idea de la creació del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), que va ser aprovat en el Segon Congrés de Periodistes de Catalunya de 1992 i constituït l’any 1993. Va ser-ne president durant els primers vuit anys, en els quals va crear-se també la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), de la qual va ser Secretari General per dos mandats (vuit anys).
Actualment forma part del patronat de la Fundació del Consell de la Informació de Catalunya (FCIC) i, encara que amb mandat caducat, segueix al Consell Assessor de Continguts i Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), organisme sense activitat des de fa uns anys.
