El Sindicat de Periodistes reitera la denúncia pública que a diverses empreses i administracions hi ha qui està convençut que el poder econòmic i polític dóna carta blanca per controlar els mitjans de comunicació i exercir sobre ells una pressió per tenir una premsa dòcil i apartar els periodistes que poden ser més crítics amb els qui paguen o manen. És un fet assumit amb resignació pels periodistes en una situació més precària, com la majoria dels de Tarragona, però que vulnera un dels principis constitucionals com és el de la llibertat d’expressió i el dret de la ciutadania a estar informada.
Aquesta pressió, amb l’amenaça de reduir la publicitat o la subvenció, no surt a la llum perquè els mateixos mitjans s’encarreguen d’amargar-la i els perjudicats no volen veure estigmatitzat el seu futur professional. Això provoca l’autocensura per part dels periodistes o el seu canvi de destinació o la rescissió del seu contracte. La precarietat a Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb absència de contractes o, en tot cas, contractes-escombraria, i la desregulació laboral, provoca situacions d’abús horari –es poden superar les 50 hores setmanals- a canvi d’uns salaris que sovint no arriben als 1.000 euros mensuals, o a l’abús d’estudiants en pràctiques, creant pors i docilitats. L’afiliació i el control sindical permet denunciar i fer front als abusos, mentre que, en cas contrari, les pors faciliten les amenaces.
Aquesta és una situació intolerable que afecta la qualitat de la informació que rep la ciutadania i s’afegeix al control que també exerceixen certs ajuntaments, com algun de geogràficament molt proper, que es permeten donar lliçons de deontologia als periodistes acusant-los de manipuladors i ignorants si s’atreveixen a ser crítics amb qui mana. Els empresaris dels mitjans, per si cal, tramiten a gran velocitat les finalitzacions dels contractes, si és que el periodista implicat en gaudeix. Una política de terres cavades, volem dir de terres cremades de la professió, que és dóna Més a Tarragona, on justament fa dos anys va tenir lloc una Convenció de Periodistes en la que es va aprovar un document per regular el sector i els drets laborals dels periodistes.
Aquesta és una situació 100 per 100 cent injusta per part d’algunes empreses i administracions que condicionen la línia informativa dels mitjans i la dignitat dels seus professionals. Darrerament s’han produït nous casos de periodistes exclosos que s’afegeixen a d’altres que han sucumbit als intocables interessos urbanístics, camps de golf, empreses químiques o d’empresaris de la comunicació. L’SPC difonrdrà aquestes agressions al dret a la informació, i evitarà en qualsevol cas que això pugui perjudicar els treballadors de la comunicació. Considerem que, com a mínim, cal que la ciutadania conegui el perquè de la manca de rigor i qualitat d’algunes notícies.