La Junta Executiva de l’Associació de la Premsa de Madrid va sorprendre el mes de juny passat la professió periodística i les seves organitzacions professionals i sindicals amb la decisió de no donar suport al projecte d’Estatut del periodista professional i de Regulació laboral dels periodistes que es troba en fase de tramitació al Congrés dels Diputats i que en la legislatura anterior va ser rebutjat pel partit que era llavors al Govern. La decisió unilateral i no consultada de l’APM contradiu el sentiment generalitzat de la professió i sembla que desconeix els antecedents i les raons del projecte, per la qual cosa és convenient que aquests siguin reiterats al conjunt de la professió per prevenir la intoxicació informativa que ja han començat a dur a terme els responsables d’algunes empreses de mitjans.

En aquest sentit cal recordar que la FAPE, juntament amb el Sindicat de Periodistes de Catalunya, avui integrat a la FeSP, les agrupacions de periodistes dels sindicats CCOO i UGT i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, és una de les organitzacions fundadores del Fòrum d’Organitzacions de Periodistes (FOP). Mai abans no s’havia conegut a Espanya aquesta coincidència en la nostra professió.

Una de les primeres accions del FOP va ser la I Convenció de Periodistes d’Espanya (1998), que va tenir com a motor organitzatiu l’Associació de la Premsa de Cadis. Hi van acudir més de 300 periodistes que van manifestar la necessitat de regular la professió i una de les seves conclusions va ser ordenar al Fòrum el desenvolupament d’un projecte d’estatut de la professió i de la seva regulació laboral. Després de dos anys de feina i de nombroses consultes entre les organitzacions i les nostres bases, es va elaborar de manera conjunta un esborrany que va ser presentat, corregit i aprovat a la II Convenció de Periodistes d’Espanya (2000), en l’organització de la qual l’Associació de la Premsa de Valladolid va tenir un protagonisme especial i la convocatòria de professionals de la qual segurament va ser superior a l’anterior.

Finalment, la III Convenció de Periodistes celebrada a Tarragona (2002) va presentar de manera pública aquest document a tots els partits de l’arc parlamentari espanyol, que de manera majoritària hi van manifestar el seu suport. Durant la legislatura passada el Fòrum va mantenir trobades privades amb tots ells que, amb una sola excepció, van manifestar la mateixa bona disposició.

En totes les oportunitats esmentades es va comptar amb la participació dels presidents de la FAPE i de representants de les associacions de la premsa, inclosa l’APM. Paral·lelament, les organitzacions del Fòrum hem participat convidades en diversos congressos de la FAPE on es va debatre el projecte d’estatut de la professió. Tot això ha estat difós a través dels mitjans de la FAPE.

Davant aquests antecedents, des de l’SPC i des de la FeSP es considera que després de sis anys de debat obert a totes les organitzacions de periodistes del Fòrum i dins de la mateixa FAPE, resulta insòlit que l’APM manifesti la necessitat de sotmetre el projecte a una profunda revisió i a la consulta dels periodistes. Com si aquests extrems no s’haguessin complert i no hi hagués documents que ho certifiquen. El fet que l’APM es manifesti en aquest sentit en moments en què aquest projecte es comença a canalitzar, quan ha tingut sis anys per fer-ho, demostra com a mínim manca de serietat. Que el seu president justifiqui aquest pronunciament manifestant que el projecte de reglamentació de la professió era desconegut a les actuals juntes de l’APM i la FAPE, és escassament creïble; caldria pensar en un gran distanciament d’aquests membres amb la professió i amb les seves organitzacions al llarg de tots aquests anys.

D’altra banda, decidir fer pública aquesta resolució sense haver tingut algun contacte previ amb el Fòrum és una greu falta de consideració a les organitzacions que l’integren, incloent-hi la FAPE; encara que l’APM digui que “reconeix” i “elogia” la seva labor, el que fa és pretendre dinamitar la seva existència i la unitat dels periodistes. Els sindicats professionals opinen que és imprudent que en moments en què aquest projecte està a la mesa dels diputats s’introdueixi un element que indueix l’opinió pública i els legisladors a pensar en la desunió dels periodistes o en una improvisació que, si fos així, seria atribuïble a l’actual junta de l’APM i no a la resta d’organitzacions professionals i sindicals que sustenten el projecte.

La proposta del president de l’APM, Fernando González Urbaneja, de fer acords de bons usos amb les empreses és d’una ingenuïtat difícil de comprendre, quan davant es troba una patronal que durant anys ha fugit de la negociació i que encara avui es nega rotundament a admetre col·laboradors i corresponsals, que són l’eix de la precarietat, en els convenis. Al mateix temps, aquesta proposta atempta de manera perillosa contra els marcs de negociació de les relacions laborals legalment constituïts.

La FeSP considera que resulta extremament inquietant que aquesta decisió de l’APM sigui coincident en el sentit i en el temps amb el rebuig frontal a la regulació de la professió que han anunciat directors de publicacions amb els quals la mateixa APM pretén arribar a aquests acords. No és menys sorprenent que l’APM anunciï un estudi de la situació de la professió com si desconegués l’existència dels ja elaborats des d’universitats, col·legis professionals i associacions de la premsa, tots coincidents en les seves conclusions sobre la precarietat del sector. Per als sindicats de periodistes, aquests treballs ja són referents suficients i entenen que amb l’estudi anunciat només es pretén endarrerir la recerca de solucions.

Quan la gairebé totalitat dels partits polítics de l’arc parlamentari espanyol coincideixen en la necessitat d’una regulació de la nostra professió i el partit del govern i el president del Govern ens han expressat la mateixa coincidència, aquesta decisió de l’actual junta de l’APM sorgeix per posar dificultats i per menysprear l’opinió manifestada per la resta dels periodistes espanyols. L’única conclusió possible és que, per motius no explicables, l’APM s’oposa a la regulació de la professió que reclamen totes les organitzacions de periodistes i que els seus directius donen suport a la línia liberalitzadora que propugnen els empresaris del sector, que ha conduït a l’actual estat de precarietat laboral i professional.

Des de la Federació de Sindicats de Periodistes es respon a aquest desafiament de l’APM assegurant a tots els periodistes d’Espanya que no està disposada a desaprofitar l’actual conjuntura favorable a la reivindicació dels drets professionals i laborals dels periodistes, que no cedirà a les pressions de dins ni de fora de la professió i que està disposada a aguantar aquesta lluita a tots els fronts que siguin necessaris.

Traducció: Traduït traduit.com