Ho hem anat advertint des que es va constituïr el nou govern de la Generalitat: la nova llei de la CCRTV no podia trigar gaire temps perquè si ho feia es reproduiria la picabaralla govern-oposició basada en el model pervers segons el qual la radiotelevisió pública la controla sobretot qui governa.

Les polèmiques d’aquests darrers dies al voltant de Catalunya Ràdio i de TV3 ens dónen la raó, i sembla que algunes forces polítiques prefereixin aquest escenari, que ara els permet una tasca d’erosió del govern, per comptes d’apostar decididament, en sintonia amb les propostes d’altres partits, per un model de RTV pública independent, no partidista i no governamental.

Simètricament, els integrants del pacte tripartit no haurien de pensar que perquè han dit que volen la reforma del model ja poden actuar i opinar com si la Corporació fos la BBC, perquè no fan altra cosa que servir en safata arguments a l’oposició, que utilitza el consell d’administració com a trinxera de desgast, inhabilitant-lo així com a eina dinamitzadora de les empreses de la Corporació.

Per acabar amb aquesta dialèctica perversa cal que qui s’hi ha compromès en el seu programa electoral tiri endavant d’una vegada la reforma de la llei, sense ajornar-la a després de la general de l’Audiovisual, i que qui encara no ha canviar de xip (de tants anys de control governamental que ara creuen que se’ls gira en contra) s’avinguin a les propostes de consens, o de decisió per majoria qualificada al Parlament, a l’hora d’elegir els directors generals i de designar amb criteris professionals i de capacitat i apartidisme els membres del consell d’administració.

Una vegada més , l’SPC reclama dels partits que van defensar el canvi de model que siguin coherents i que no ignorin la importància simbòlica dels mitjans de la CCRTV, que òbviament no són tots els que cal regular, però que poden quedar afectats en el seu funcionament i en el seu prestigi si no es desbloqueja la situació actual d’assetjament per part de l’oposició i d’intromissions gratuïtes, per ingenuïtat o per pressumpció, per part de representants del Govern. Els mitjans de la Corporació són de tots i han de deixar de ser el pim-pam-pum de la confrontació política i cal blindar-los perquè consolidin el camí cap a la independència i la imparcialitat que es defensa des de la direcció general.

Barcelona, 21 de juliol de 2004