El nostre no és un sector qualsevol: és on reflecteixen per exemple les enquestes de certs grups mediàtics que venen a dir que no hi ha ambient de vaga general, que la població no la veu oportuna i que hi ha un clima de resignació. Això ho desprenen de 500 entrevistes l’1 i el 2 de setembre, quan gairebé no ha començat la campanya en pro de la vaga, i teoritzen que l’estiu ha jugat una mala passada als convocants, igual que la convocatòria a finals de setembre. Caldria veure si a aquests opinadors els semblaria bé alguna altra data.

Però més enllà de l’opinió dels mitjans, hi ha els seus treballadors, que venim de dos anys d’Expedients de Regulació a moltes empreses i d’ajustaments de plantilla justificats per la caiguda de la publicitat, la crisi econòmica general (provocada per qui ja sabem) i fins i tot per les innovacions tecnològiques. L’ofensiva patronal ha provocat a tot Espanya més de 3.000 acomiadaments de professionals de la informació, amb la consegüent pèrdua de veterania i d’experiència i per tant de la qualitat de la informació, que és un pilar de la democràcia. Però això ha importat poc als empresaris de comunicació.

Molts d’aquests expedients s’han mitigat a través de la negociació, i mitjançant les lleis laborals que frenen els abusos empresarials. I són justament aquestes lleis les que el Govern espanyol, amb el suport de la gran majoria de forces polítiques, vol contrarreformar a través de les Corts Generals.

A aquests retalls dels drets laborals s’hi suma un conjunt de mesures que totes coincideixen a voler fer pagar la crisi als sectors socials més modestos i més susceptibles de ser atacats. Tot dins d’una concepció que es plega als dictats dels mercats i les institucions financeres internacionals, que han provocat la crisi dels darrers anys, s’han aprofitat de cabals públics per reflotar la seva situació, i ara tenen la barra de dictar als governs les polítiques econòmiques que ells considerin adequades perquè tot torni a la normalitat que representa poder tornar a especular.

Adoptant aquesta política, el Govern del PSOE no ha dubtat a trair els seus compromisos i a enfrontar-se als sindicats, que veuen reduir-se el seu marge de maniobra negociadora i han hagut de dir «prou». Nosaltres tampoc pensem que hi hagi alternativa a la vaga general. Tot i l’hegemonia del pensament neoliberal en l’opinió publicada, i la presa de partit majoritària dels grans mitjans, creuar-se de braços serà mil cops pitjor que reaccionar, plantar cara i mirar d’aturar la desimboltura i la prepotència amb que els poders fàctics pretenen fer assumir la crisi als treballadors.

Per tot plegat, cridem els professionals de la comunicació de Catalunya a donar suport a la vaga general del 29 de setembre, que en els mitjans de paper s’haurà de fer el dia 28, perquè el 29 no hi hagi diaris al carrer.

Ens hi juguem el futur, i també tenim una responsabilitat davant de la societat, donant amb fets el nostre punt de vista sobre la reforma, que difícilment podríem expressar en els mitjans on treballem.

Barcelona, 6 de setembre de 2010