Radiotelevió pública i no governamental, arreu

Aquest 2005 planteja dos importants reptes, esperats durant anys pels professionals dels mitjans públics de comunicació, que són la reforma de l’Estatut de RTVE, que ha d’arrencar amb l’informe del consell de savis nomenat per Rodríguez Zapatero, i la de la llei de creació de la Corporació Catalana de Radiotelevisió (CCRTV), pendent des de fa cinc anys i que finalment sembla que es podrà abordar al Parlament alhora o separadament de la nova Llei de l’Audiovisual.

Aquestes reformes, necessàries per garantir la independència dels mitjans públics i la professionalitat de directius i treballadors, han de marcar la tan esperada equiparació d’aquestes radiotelevisions públiques amb els seus equivalents europeus, de manera que l’oportunitat única arran dels compromisos dels partits en el govern a Espanya i a Catalunya s’estengui com taca d’oli de manera que influeixi en el model de mitjans públics a totes les comunitats autònomes.

Però no sembla ser aquesta l’orientació de les radiotelevisions en algunes comunitats, controlades tant per l’oposició com pel partit del govern, ni tampoc d’altres de nova creació, com és el cas flagrant de la impulsada a les Balears, IB3.TV, que depura el model de dependència governamental externalitzant tots els serveis excepte el del control polític, atribuït a un mínim de plantilla formada per professionals provinents sobretot de gabinets de premsa del partit en el Govern.

Per això, més enllà dels acords que afavoreixen la normalització del català, la recepció recíproca de TV3 i IB3, i de la necessària cooperació tecnològica entre la CCRTV i la nova RTV balear, el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), reclama del Govern de la Generalitat de Catalunya i de la direcció general de la Corporació Catalana que demanin garanties al Govern balear i a la direcció d’IB3.TV que assegurin que la nova radiotelevisió assumirà els criteris d’independència, professionalitat, i de pluralisme i neutralitat informativa que la situin en la línia cap a on avancen les reformes imminents a Catalunya i a Espanya. Les societats balear i catalana mereixen i ténen el dret a una informació lliure i veraç i a una programació d’entreteniment i educativa que reculli les aportacions culturals dels dos pobles, que només s’assegurarà acabant amb el model de control per part del govern de torn.

Si no és així, la pervivència o la nova creació de mitjans d’acord amb el vell model de dependència del poder polític frenarà o contaminarà els avenços ja urgents cap a uns mitjans públics de comunicació al servei de la ciutadania.

Barcelona, 17 de febrer de 2005