La marginació de la majoria de mitjans de comunicació en l’assistència a un sopar amb la flor i nata de l’empresariat català, organitzat pel candidat a la presidència de la Generalitat pel PSC, Pasqual Maragall, més enllà d’una limitació al dret de la informació -que ho és- cal qualificar-la com un error polític de considerables dimensions. Un candidat a la presidència de la Generalitat té tot el dret a organitzar els sopars que li semblin oportuns i invitar a les persones que consideri més adequades. Però el fet de voler dotar l’acte d’una determinada dimensió pública, que tothom sàpiga que aquest sopar ha tingut lloc i qui hi ha assistit, li fa perdre la seva possible catalogació de privat. Per tant, impedir l’entrada a qualsevol mitjà, sobretot els que el candidat i el seu equip de campanya consideren com a hostils, cal considerar-ho com un fet inacceptable.
No ha estat l’Avui l’única víctima d’aquesta desencertada política de comunicació que els organitzadors de l’acte han provocat, sinó que també ho són el conjunt dels mitjans d’informació. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) confia que aquesta no sigui la política de comunicació que el candidat pensa impulsar en cas que les urnes li atorguin la confiança ciutadana de governar Catalunya. L’SPC lamenta que en aquesta ocasió s’hagi vulnerat el dret a la informació dels ciutadans i exigeix que episodis com aquest no es tornin a repetir. Actes com aquest, de fort contingut polític, exigeixen que la convocatòria sigui oberta a tots els mitjans per tal que hi enviin els professionals que considerin oportuns i no un cobriment informatiu a la carta, a elecció per part de l’entitat convocant.
Barcelona, 8 de juliol de 1999
