Aquesta entrevista, realitzada pel periodista Borja Ventura, va ser publicada per Periodistadigital.com el 24 d’octubre passat.

“En principi i sobretot, hi ha una consciència del problema del sector periodístic”. Són paraules de Dardo Gómez, bonaerense de 68 anys que presideix el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i està present a la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP). Es refereix a l’editorial del cap de setmana passat a El País, en el qual es critica obertament el projecte d’Estatut del Periodista Professional presentat per Izquierda Unida i al qual Gómez dóna suport. “El critiquen, però l’anàlisi que fa de la situació del sector periodístic espanyol és correcte: hi ha manipulació i hi ha precarietat tant laboral com salarial”.

Molts polítics rebutgen el projecte i no només del Partit Popular, que rebutja el projecte, sinó també del PSOE. Entre els socialistes, malgrat tenir l’Estatut del Periodista com a una de les seves promeses electorals, hi ha veus discrepants com la de Ramón Jáuregui que han qualificat el text de “dolent”. No obstant, en opinió de Gómez, les crítiques dels mitjans no són reals, sinó que es fan impulsades per la pressió de les empreses de comunicació. “Els mitjans pensen que la informació els pertany, no la consideren un servei; però els amos no en són tampoc els periodistes, sinó els ciutadans, com en el cas de l’educació o la sanitat, la informació és un dret, i no pertany a mestres o doctors, sinó als ciutadans”.

De la mateixa manera, Gómez es manifesta sorprés per les opinions expressades pels mitjans: “arribar a dir que no són els parlamentaris, als quals anomenen polítics, els qui han de legislar sobre premsa. I qui ho ha de fer? Qui ha de legislar si no són els polítics democràticament escollits per la ciutadania?”. Gómez considera aquesta línia, segons ell, mantinguda als mitjans com “el non-plus en atacs a la democràcia”.

El president del Sindicat de Periodistes de Catalunya manté que un dels punts dels quals no s’està parlant és l’annex al projecte, en el qual es demana un tractament i remuneració justa dels “periodistes a la peça” i dels estudiants en pràctiques. Segons afirma, “les grans empreses rebutgen tan durament el text perquè en molts casos, el 60% de la seva plantilla està contractada en precari, malgrat que la llei no ho accepta”. I es qüestiona “Tan dèbils són les empreses espanyoles de mitjans que no poden permetre’s cumplir la llei pagant el que es deu als seus treballadors?”.

Etiquetes: ,