Comunicat de la família de José Couso i del Col·lectiu de Germans, Amics i Companys sobre la decisió del jutge Pedraz d’ordenar la recerca i captura internacional dels tres militars nord-americans responsables de l’assessinat de José i sobre el recurs interposat per la Fiscalia.
El dia 19 d’octubre de 2005, el titular del Jutjat Central d’Instrucció nº 1 de l’Audiència Nacional va ordenar la recerca, captura i detenció internacional, a efectes d’extradició, dels tres militars dels EUA imputats per l’assassinat de José Couso, el dia 8 d’abril de 2003 a l’Hotel Palestina, després de la querella presentada per la família del periodista contra els imputats.
Els reclamats són: el Sargent Thomas Gibson, pertanyent a la Companyia A del Regiment de Blindats nº 64 de la Tercera Divisió d’Infanteria Cuirassada de l’Exèrcit dels Estats Units. El sargent Gibson va ser l’autor del tret des del carro de combat a l’Hotel Palestina. El Capità Philiph Wolford, al comandament de la Unitat de Blindats de la Companyia A del Regiment de Blindats nº 64 de la Tercera Divisió d’Infanteria Cuirassada de l’Exèrcit dels Estats Units. Wolford va autoritzar el dispar. El Tinent Coronel Philiph de Camp, al comandament Regiment de Blindats nº 64 de la Tercera Divisió d’Infanteria Cuirassada de l’Exèrcit dels Estats Units Unidos. De Camp va ordenar el dispar.
Basant-se en la qualificació jurídica dels fets exposada a la querella presentada per la família Couso, el jutge Pedraz imputa als militars nord-americans un delicte contra la comunitat internacional previst a l’article 611.1 del Codi Penal en relació amb l’article 608 del Codi Penal (en haver-se comés contra una persona civil protegida per la IV Convenció de Ginebra i el seu Protocol I Addicional) i un delicte d’assessinat previst i penat a l’article 139 del Codi Penal.
L’acte judicial fundamenta la decisió en la gravetat dels fets imputats, castigats amb altes penes de presó, i en la nul·la colaboració per part dels autoritats dels EUA a les dues peticions d’auxili judicial emeses pel Jutjat en data 21 d’abril de 2004 i 6 de juny de 2005, per prendre declaració als imputats, malgrat el Tractat d’Assistència Jurídica Mútua en Matèria Penal entre ambdós països de data 20 de setembre de 1990.
Aquesta històrica resolució senta un precedent importantíssim en la lluita contra la impunitat de l’Exèrcit dels EUA per les contínues violacions del dret internacional humanitari. Només s’ha d’esperar del Govern Espanyol que compleixi amb el seu deure i, amb la diligència i premura més gran possible, realitzi les gestions oportunes perquè l’ordre de detenció internacional es faci efectiva.
Cal lamentar la postura adoptada per la Fiscalia que, un cop més, segueix posant tots els mitjans al seu abast per evitar una investigació independent i una depuració de les responsabilitats penals per la mort d’un ciutadà espanyol. El Fiscal General de l’Estat, nomenat a instàncies del Govern, per un costat “dóna suport a la família de José Couso”, per tot seguit intentar frenar l’única via real perquè es faci justícia per l’assassinat de José, fent cas omís a l’última línia jurisprudencial que emana del Tribunal Constitucional que avala el concepte de jurisdicció universal per a la persecució de crims que afecten la comunitat internacional i que el mateix Candido Conde Pumpido li va donar suport en el cas Guatemala.
Madrid, 21 d’octubre de 2005