Des de fa més d’una dècada, moltes vegades hem vist anunciat que els blocs electorals desapareixien o bé que “se superaven”. Fins ara havien estat anuncis falsos i demagògics emesos des de Consells d’Administració de corporacions audiovisuals, de Presidents dels Consell, o bé del Consell Audiovisual de Catalunya.

Si hem de creure les informacions d’agència conegudes avui, estem com sempre o pitjor encara. Els partits diuen que volen superar els blocs cronometrats introduint criteris professionals, però mantenen el criteri antiperiodístic de la “proporcionalitat”, proposen un còmput diari de la informació electoral als mitjans públics i privats, i avalen que la futura Sindicatura Electoral sancioni els mitjans que no segueixin aquesta proporcionalitat ni el criteri de neutralitat, que és un concepte contradictori amb la proporcionalitat.

Ses senyories semblen ignorar que la llibertat d’informació consagrada a l’article 20 de la Constitució espanyola no té altre límit que la vulneració d’altres drets fonamentals, com el dret a la imatge, a l’honor, o en l’extrem, si afecta a la seguretat de l’Estat.

Per tant, cap Llei reguladora de les campanyes electorals, tot i que entri en l’àmbit de la propaganda, no pot interferir en el dret fonamental a la lliure informació, que en aquest cas vol dir la forma en que els mitjans audiovisuals decideixin cobrir la informació electoral en els informatius. Més encara -per respondre a l’argument que quan hi ha eleccions cal extremar la imparcialitat de la informació- quan la regulació legal d’aquests mitjans ja incorpora l’exigència de pluralisme, imparcialitat i neutralitat. Principis que no casualment són criteris deontològics de la professió periodística.

És a dir, que no sols és sobrera la proposta de minutar i ordenar la informació de les candidatures en funció de la seva representació anterior, que margina les que no la tenen i discrimina les minoritàries, i no sols crea distorsions antiprofessionals que lesionen el dret a la informació, sinó que la translació d’aquesta doctrina que s’aplica als espais gratuïts de propaganda electoral (primer per les Juntes Electorals, i després incorporada a la LOREG) és una vulneració de l’article 20 de la Constitució perquè condiciona i encotilla la feina dels professionals, que es veuen sotmesos a uns criteris de “proporcionalitat” que contradictòriament no s’apliquen, o s’apliquen a l’inrevés, en els debats o les entrevistes electorals.

A més, i com és una evidència en l’actualitat, l’emergència de noves forces polítiques topa de ple amb els criteris restrictius dels blocs electorals, que semblen fets per a l’autoreproducció endogàmics del sistema actual de partits, i que no poden posar portes al camp a l’hora d’informar d’aquestes noves realitats. Ha estat patètic veure que a Andalusia la pròpia Junta Electoral ha instat RTVE i RTVA a que incorporin forces emergents com Podemos o Ciudadanos en la informació electoral (de manera que es qüestionava el criteri de la proporcionalitat), i els directius d’aquests ens s’hi han negat, apel•lant als criteris de la LOREG i de la Junta Electoral Central.

Pel que fa a la LEC, els il•lustres diputats sembla que no han entès que una norma reguladora de la propaganda electoral no ha d’entrar en com es fa la informació electoral, com no ho fa cap altre en els països europeus. I que per tant el que reclamem els professionals que volem exercir la nostra feina amb llibertat per assegurar a la ciutadania una bona informació i no propaganda dosificada és que desaparegui del projecte de la LEC qualsevol referència a la regulació administrativa del dret constitucional a la informació. Ras i curt. Perquè esperàvem d’aquest Parlament una comprensió més cabdal d’això i no un seguidisme partitocràtic d’una tradició hispànica absolutament excèntrica a l’Europa democràtica.

Sant Joan Despí, 6 de març de 2015