1. Introducció

 

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) no compta amb un Pla d’Igualtat, ja que no és una empresa alhora que les persones que hi estan involucrades, com les membres de la junta executiva va, desenvolupen les seves funcions com a voluntàries en el seu temps lliure.

 

Ara bé, sí que té com un dels seus eixos principals fomentar i promoure la igualtat en les empreses de la comunicació i la informació, uns valors que també potencia dins de l’SPC.

 

La situació de les dones en molts mitjans de comunicació és preocupant. La crisi econòmica iniciada el 2008, la de la pandèmia de la covid, que va sorgir el 2020, i l’actual marcada per la inflació han comportat la precarització dels treballadors i treballadores de la informació i la comunicació. Una realitat que s’acarnissa amb més duresa en les dones del sector que, majoritàriament, són les que tenen contractes més precaris o de freelance. A més, malgrat que en moltes redaccions o departaments de comunicació les dones són la major part de la plantilla, encara existeix un sostre de vidre que dificulta que puguin arribar a llocs directius. També manquen polítiques que garanteixen la seva conciliació laboral amb la familiar, i són així mateix les principals víctimes del ciberassetjament. Segons un informe de la UNESCO, un 73% de les dones del sector han patit aquesta xacra.

 

Es tracta d’una situació que, en principi, ha de millorar la incorporació dels plans d’igualtat que, d’acord amb la nova legislació, han de tenir totes aquelles empreses amb més de cinquanta persones treballadores. Amb tot, des de l’SPC es constata que aquests no inclouen protocols d’acció que garanteixen la seva efectivitat.

 

Per tot això, encara estem lluny d’assolir aquesta igualtat efectiva dins de les empreses de la informació i la comunicació. En aquest context, l’SPC, l’únic sindicat que neix específicament per vetllar i defensar els drets dels i les professionals del sector, continua la seva lluita perquè les dones periodistes i comunicadores puguin treballar en igualtat de condicions.

 

  1. Accions dutes a terme dins de l’SPC

 

  • Junta paritària: per tal de promoure la igualtat en les empreses de la comunicació i la informació, el primer pas per a l’SPC és donar exemple com a entitat que fomenta aquesta igualtat. Per això, la junta executiva, que va assumir el càrrec el febrer del 2023 per un període de quatre anys, és totalment paritària. És la primera vegada que l’SPC disposa d’una junta paritària i, entre els seus acords, està continuar amb aquesta tendència en les properes juntes. També fomenta la contractació de dones, ja que les dues persones que hi ha en plantilla del sindicat són dones.

 

  • Promoció d’activitats i accions per denunciar les violències masclistes cap a les dones del sector: amb la voluntat de concienciar sobre la realitat de les dones del sector, també promou fòrums, debats o accions que posin de manifest la seva realitat. Amb aquesta voluntat, per exemple, es va organització el Fòrum de Periodistes Esportives el març del 2022.

 

  • Llenguatge inclusiu: l’SPC també vetlla perquè el llenguatge que utilitza en les seves comunicacions sigui inclusiu, en el qual es prioritzen termes que incloguin el conjunt de la societat sense emprar el masculí genèric.

 

  • Aliances amb altres entitats:

 

  • Per tal de combatre el ciberassetjament, el gener del 2023 va unir-se amb altres entitats del sector per elaborar un manifest comú que van entregar al Parlament de Catalunya. Al detall, el 23 de gener hi va haver un acte en el Parlament sobre ciberassetjament en el qual hi van participar i fer una lectura conjunta del manifest l’SPC, el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). L’acte va ser organitzat per l’Associació de Periodistes Parlamentaris-Col·lectiu Ciutadella.

 

  • També s’ha aliat amb el col·lectiu de Periodistes Comunicadores, amb qui cada any es manifesten conjuntament el 8 de març alhora que fan accions per reclamar la millora de les professionals del sector.

 

 

  1. Accions per promoure la igualtat a les empreses de la comunicació i de la informació:

 

L’SPC va néixer el 1993 amb la finalitat de lluitar, garantir i vetllar pels drets de les persones treballadores de les empreses de la informació i de la comunicació. Amb més de 200 representants sindicals en comitès d’empresa dels diferents mitjans de comunicació que treballen a Catalunya, és el principal sindicat del sector. En aquest context, és el sindicat amb més força a l’hora de negociar els convenis col·lectius en moltes empreses de la informació i la comunicació.

 

Durant aquests 30 anys de lluita, un dels eixos centrals i fonamentals del sindicat ha estat millorar la situació laboral de les dones periodistes amb la finalitat que puguin treballar en les mateixes condicions que els seus companys homes i que els seus drets siguin respectats. Tot i que hi ha hagut progressos, encara constatem que aquestes són les que tenen contractes més precaris, l’existència del sostre de vidre o que són les principals víctimes de les violències masclistes tant dins com fora de les empreses. La lluita per a garantir la igualtat laboral de les dones del sector s’ha dut a terme en tots els àmbits: des de les diverses juntes directives amb accions per conscienciar sobre aquesta qüestió, però també dins dels mitjans de comunicació a través dels representants sindicals que tenim en cada empresa del sector.

 

En el cas dels comitès d’empresa, les nostres representacions sindicals són les que han estat al peu del canó en la negociació dels convenis col·lectius en els diversos mitjans de comunicació, en els quals s’ha reclamat aquesta igualtat efectiva entre les treballadores i treballadors del sector.

 

Plans d’gualtat

 

Actualment, un dels principals camps de batalla dels nostres representants sindicals és la implementació dels plans d’igualtat, dels quals s’han de dotar totes aquelles empreses que tinguin més de 50 persones treballadores d’acord a la legislació que es va posar en marxa el 7 de març del 2021. Si bé és cert que el fet que la nova normativa que obliga a implementar aquests plans d’igualtat és un avenç per garantir els drets de moltes professionals, en el cas del sector de la informació i la comunicació hem detectat moltes deficiències a l’hora de desplegar-los. La legislació vol garantir que totes les empreses tinguin plans d’igualtat que garanteix que les dones puguin treballar en les mateixes condicions que els seus companys homes; que existeixin mesures per facilitar la conciliació laboral i personal i que es dotin de mesures efectives per combatre qualsevol violència masclista o assetjament laboral cap a les treballadores. A més, aquests plans d’igualtat, d’acord amb la legislació, s’han de negociar amb els comitès d’empresa. Ara bé, des de l’SPC ens estem trobant que molts d’aquests plans d’igualtat són un mer tràmit per a moltes de les companyies, que no garanteixen la seva efectivitat.

 

  • Consideracions prèvies: des de l’SPC defensem que el dret a la informació és un servei bàsic que s’ha de garantir a la ciutadania. En aquest context, si es priva del dret de les dones de treballar en igualtat de condicions i en un entorn sense violències masclistes, això, segurament, acabarà perjudicant a la seva feina i, per tant, també a la qualitat de la seva informació. Per això, no només s’estarà vulnerant el dret de les professionals del sector sinó també el de la ciutadania a tenir accés aquesta informació veraç. Per aquest motiu, arran de la importància i la funció que fa el periodisme com a servei públic, des de l’SPC es considera vital que totes les empreses del sector tinguin plans d’igualtat, no només aquelles que tenen més de 50 persones treballadores, per la transcendència que té per al conjunt de la societat que les dones treballin en condicions lliures de precarietat i de violències masclistes.

 

  • Manca de negociacions col·lectives: malgrat que la llei obliga que aquests plans d’igualtat sorgeixin en el marc d’una negociació entre l’empresa i el comitè d’empresa, estem constatant que, sovint, moltes direccions els acaben aprovant de manera unilateral sense respectar aquest diàleg amb les persones treballadores.

 

  • Plantilles prefabricades: també ens hem trobat casos que per elaborar aquests plans d’igualtat s’han agafat plantilles prefabricades que s’empren en altres sectors laborals, per la qual cosa no recullen les idiosincràsies i especificitats del sector de la comunicació i de la informació.

 

  • Inexistència de protocols de seguiment: un cop s’han posat en marxa aquests plans d’igualtat hem pogut constatar que manquen protocols de seguiment que garanteixin la seva aplicació i efectivitat quan sorgeix un conflicte laboral. Per tant, molts d’aquests plans només s’han aprovat per complir la llei, però sense cap garantia que es compleixi el seu contingut.

 

  • Necessitat d’eines jurídiques contra el ciberassetjament: malgrat que la llei no ho obliga, creiem que per les particularitats de les empreses de la comunicació i la informació és molt rellevant que aquests plans d’igualtat dins del sector es dotin d’eines jurídiques per protegir les dones periodistes que són víctimes de ciberassetjament. Malauradament, les dones són les principals víctimes del ciberassetjament, cosa que pot produir que acabin fent una mena de censura prèvia per protegir-se de futures represàlies a l’esfera virtual. Davant aquesta situació, l’única garantia perquè puguin treballar amb llibertat és tenir la seguretat que la seva empresa les defensarà davant d’aquests atacs i, perquè això sigui possible, s’han de dotar d’eines jurídiques per defensar-les, si s’escau, fins i tot en un procés judicial.

 

En resum, tant des de l’executiva del sindicat com dels representants que tenim en els comitès d’empresa, centrem bona part dels nostres esforços i lluites perquè els plans d’igualtat en les empreses de la comunicació i la informació neixin d’una negociació col·lectiva, tinguin aquests protocols de seguiment, es dotin d’eines jurídiques i es facin extensius a qualsevol mitjà de comunicació, independentment del nombre de persones treballadores.

 

A banda d’això, també cal destacar que qualsevol treballadora a la qual se li hagin vulnerat els seus drets dins d’una empresa pot denunciar-ho al comitè d’empresa i als nostres representants sindicals, que l’acompanyaran i assessoraran en el procés de denúncia o reparació dels drets vulnerats.

 

  1. Assessorament legal

 

També disposem de recursos propis per acompanyar en els processos de denuúncia o oferir un assessorament legal a totes aquelles professionals del sector que estiguin sindicalitzades a l’SPC i que hagin patit qualsevol vulneració dels seus drets, discriminació o violència masclista en el seu àmbit laboral.

 

Disposem d’una treballadora especialitzada en aquest àmbit en les oficines de l’SPC; per la qual cosa té tots els coneixements essencials, eines i recursos per poder emprendre accions legals, acompanyar a les treballadores que hagin vist vulnerats els seus drets o oferir-los l’assessorament que considerin pertinent.

 

Cal destacar que som especialistes en matèria laboral, per la qual cosa en resoldre qualsevol conflicte que es dona en el si d’una empresa. En el cas de ser víctima de ciberassetjament recomanem acudir als següents canals per denunciar o assessorar-se:

 

  • El departament d’Igualtat i Feminismes ha habilitat aquesta web per denunciar els casos de discriminació per, entre altres, raó de sexe, origen o orientació sexual: https://igualtat.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/22628-Denuncia-per-discriminacio 
  • Els Mossos d’Esquadra disposen d’un portal web per iniciar una denúncia en cas d’haver patit ciberassetjament. Aquest és un pas previ a la denúncia, que s’haurà de formalitzar de manera pressencial en alguna oficina dels Mossos d’Esquadra: https://mossos.gencat.cat/ca/consells_de_seguretat/tecnologia/internet-xarxes-socials-i-aplicacions/ciberassetjament/
  • L’administració de justícia de Catalunya atén i assessora les víctimes de qualsevol delicte, entre ells de ciberassetjament, en aquest email: atenciovictimes@gencat.cat 
  • La iniciativa Fembloc ofereix assessorament legal i suport psicològic a les víctimes de violències masclistes digitals a través d’una línia feminista, a la qual es pot contactar a través de Telegram, WhatsApp, Signal, email o de forma presencial. Aquesta iniciativa està integrada per la reconeguda advocada Laia Serra, la sociòloga i doctora en economía Alex Haché, així com la Universitat de Barcelona i les següents entitats socials: ALIA, associació cultural de dones per la recerca i acció, Donestech, la Fundació Surt i Calala Fondo de mujeres.