«La negociació col·lectiva és el que dóna força als treballadors i les treballadores per defensar els seus drets, i és l’única manera d’instar les empreses a posar les mesures necessàries de protecció i a elaborar protocols contra l’assetjament físic i en línia», va defensar Laia Serra Valls, secretària d’Igualtat del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), en l’acte que va haver-hi al Parlament de Catalunya el 23 de gener passat sobre Ciberassetjament a les dones periodistes: una forma de violència creixent. L’SPC és una de les entitats periodístiques que va donar suport a l’acte conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). L’acte va ser organitzat per l’Associació de Periodistes Parlamentaris – Col·lectiu Ciutadella i va ser presentat per la periodista Sara González, una de les periodistes que ha estat víctima d’atacs masclistes a les xarxes.

La sessió va tenir dues parts diferenciades, la primera va ser la intervenció de les representants d’aquestes entitats que van denunciar el creixent assetjament a les xarxes, van reclamar mesures per combatre’l i van exposar les eines que posen al servei de les dones periodistes per lluitar contra aquesta xacra. La segona va ser una conversa entre quatre periodistes –Francesca Puig, Gemma Herrero, Mònica Terribas i Ariadna Oltra, moderades per Laura Aznar– que han estat víctimes de la violència masclista a les xarxes i que van exposar el seu cas, les conseqüències que això ha tingut i la desprotecció que hi ha encara des de les empreses, des de les institucions i, també, des dels companys homes de la professió per afrontar aquesta situació. Finalment, es va fer lectura del manifest Contra el ciberassetjament a les dones periodistes a càrrec de les periodistes Mònica Hernàndez, Núria Orriols, Elena Garcia, Carme Rocamora i Gemma Garcia. El contingut sencer de l’acte es pot seguir en aquest enllaç.

Laia Serra va recordar que  «des de l’SPC, com a membre de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) que pertany a la Federació Internacional de Periodistes (FIP), «fa anys que denunciem aquesta forma de violència i, entre altres accions, ens sumem a les campanyes dels darrers Dies Internacionals per a l’Eliminació de les Violències Masclistes: el 2022, Abús en línia, hem de parlar; el 2019 No estàs sola. Es reclama bàsicament que les direccions dels mitjans garanteixin un lloc de treball segur i proporcionin mesures fiables de denúncia i protecció davant d’aquests abusos en línia.»

Va defensar que «el primer pas és que les empreses reconeguin que aquest problema existeix, que és greu i que cal actuar», ja que la seva obligació és oferir la defensa i protecció a les treballadores davant d’aquesta forma de violència, de manera similar a la que donen quan, per exemple, hi ha denúncies per un contingut publicat, que ofereixen serveis jurídics, acompanyament al o la periodista. En la seva intervenció, Serra va citar les recomanacions d’acció de la UNESCO en l’informe publicat enguany en resposta a la violència en línia contra les dones periodistes (en el marc de The Chilling, un projecte de recerca mundial de la UNESCO i el Centre Internacional de Periodistes (ICFJ en les seves sigles en anglès). Mesures concretes transversals, adreçades als estats membres, les empreses d’Internet, la societat civil, els agents jurídics. Entre la 10 i la 35, adreçades a les organitzacions de notícies.

«Desenvolupar o millorar protocols de redaccions que puguin abordar la violència en línia contra les dones periodistes, reconeixent-ne l’exposició addicional a riscos» és la quinzena de les recomanacions de la UNESCO, va assenyalar la secretària d’Igualtat de l’SPC. Va apuntar també que la negociació col·lectiva «és el que dona força als treballadors i treballadores per defensar els seus drets, i és l’única manera d’instar l’empresa a posar les mesures necessàries de protecció i a elaborar protocols contra assetjament físic i en línia». En aquest sentit va recordar la importància del rol dels sindicats, així com la responsabilitat de les treballadores i els treballadors d’organitzar-nos. Un exemple de Protocol per implantar és el que es pot trobar al web del projecte Ontheline de l’Institut Internacional de Premsa (que des del 2014 estudia aquest fenomen).

Seguidament, Laia Serra va subratllar la recomanació número 35 del document que insta a prendre mesures per eradicar la discriminació de gènere i violències masclistes en a feina, així com emprendre accions per “desarrelar les dinàmiques de poder dominades pels homes en l’àmbit mediàtic”. El que cada 8M reivindiquem des del Sindicat, però també en negociacions col·lectives, amb les mesures de gènere i igualtat. En aquest sentit, va apuntar la importància de la confecció, implantació i seguiment dels plans d’igualtat i com l’SPC va observar en el diagnòstic elaborat el 2022 que encara no són prioritat per a les empreses, i en massa ocasions no estan dotats de plans d’implementació, calendarització d’accions, etc.

Finalment, la representant de l’SPC va parlar de la precarietat, que resulta ser no només un altre tipus de violència sinó un factor més de vulnerabilitat davant totes les violències. Especialment, la precarietat que afecta més les dones, perquè ocupen el nombre més gran de periodistes a la peça o freelance, sense cap estructura empresarial que els doni cobertura. Va denunciar la manca de drets i va apuntar que aquesta és una de les prioritats en la batalla del dia a dia del sindicat: precisament el dels drets de les professionals a la peça o freelance.

En aquest punt, Laia Serra Valls va recordar la reivindicació històrica que es fa des del sindicat de desenvolupar normativament l’article 52 de l’Estatut i el 20 de la Constitució espanyola per regular el dret a la informació de manera que estableixi els drets i deures dels i les professionals del periodisme per garantir aquest dret ciutadà, «ja que té també afecta la qüestió que tractem en aquest acte, i potser no es contempla prou. La precarietat laboral (com a freelance, però també dins les empreses) deixa les treballadores més vulnerables a la violència, i especialment a la ciberviolència.