Els diputats i diputades que van participar el 15 de desembre passat a la taula rodona La urgència de regular el dret a la informació, organitzada pel Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), es van comprometre a avançar en la regulació del dret a la informació de la ciutadania per superar els dèficits que encara hi ha en aquest àmbit. Un dels compromisos adoptats ha estat convocar una sessió de la Comissió d’Acció Institucional (CAI) del Parlament de Catalunya per analitzar les propostes que plantegen l’SPC i altres organitzacions periodístiques.
La sessió va aplegar  representants de la majoria dels grups del Parlament per debatre la necessitat de regular el dret a la  informació de la ciutadania, tal com estableix l’article 52 de l’Estatut de Catalunya. L’acte, que va tenir lloc al centre cívic del Pati Llimona, a Barcelona, es va emmarcar en la celebració del 30è aniversari de l’SPC. Van participar-hi Rocío García, de PSC-Units; Francesc Ten, de JxC; Anna Grau, de Ciutadans; Lorena Roldán, del PP; Xavier Pellicer, de la CUP; Susanna Segovia, d’En Comú Podem, i José Rodríguez, d’ERC. El debat va estar moderat per la periodista i membre de l’SPC Montse Melià.
El president de l’SPC, Francesc Ràfols, va obrir l’acte tot recordant que el dret a la informació, reconegut a l’Estatut, és l’únic dret democràtic que encara no ha estat regulat pel Parlament. El 2007, a petició de l’SPC, l’Institut d’Estudis  Autonòmics va realitzar un estudi sobre la capacitat de la Generalitat per regular el dret a la informació de la ciutadania  i va concloure que n’és competent. En aquest sentit, Ràfols va  demanar un compromís als i les representants dels grups  parlamentaris, que van coincidir en la necessitat de garantir el dret a la informació i de lluitar contra la precarietat amb què molts professionals exerceixen el periodisme. Tanmateix, van assenyalar que en el que queda de legislatura no és factible  desenvolupar una llei que permeti garantir a la ciutadania el dret a rebre una informació de qualitat.
Francesc Ten, de JxC, va defensar que, tot i la manca d’una llei específica, la llibertat dels mitjans de comunicació està garantida. Sí que va assenyalar que “s’ha de vetllar pels mitjans de comunicació petits, que no ho estan passant bé, i també pel català”. Va qüestionar si, com recull l’article 52, la informació dels mitjans públics ha de ser neutral o seria millor definir-la com a plural.
Xavier Pellicer, de la CUP, va assenyalar que “els drets que  estan regulats es poden exigir a l’administració”, tot referint-se al compliment d’aquests. Però en va qüestionar l’eficàcia: el dret a l’habitatge digne està regulat, i no per això garantit. “Com s’ha de garantir el dret a la informació amb informadors sancionats per la llei mordassa? O amb el fet que es  persegueixi periodistes com a terroristes?”, es va preguntar.
El dret a la informació de la ciutadania no pot estar deslligat del dret dels i les periodistes a informar amb independència i rigor i sense precarietat, va defensar Susanna Segovia, d’En Comú Podem. I va posar sobre la taula la dificultat de distingir opinió d’informació en un ecosistema cada cop més marcat per les xarxes socials i els seus algoritmes. Les lleis actuals “parlen més dels mitjans públics i audiovisuals, però no hi ha una regulació de la premsa en general i la preocupació és legítima”, va assegurar.
Anna Grau, de Ciutadans, i Lorena Roldán, del PP, van posar l’èmfasi en la precarietat amb què treballen els professionals. També ho va fer la representant socialista, que va advertir que “la precarietat laboral limita la veracitat de la informació”. Grau va carregar contra la dificultat d’accedir a la informació pública. “Defenso que es controli el millor funcionament democràtic dels mitjans públics”, va dir, i va alertar de la dificultat de garantir el dret a la informació veraç amb una única llei. El representant d’ERC, José Rodríguez, va defensar, en canvi, que la llei 19/2014 garanteix la transparència i l’accés a la informació pública. “Molts mitjans de comunicació fan ús d’aquesta llei per elaborar la informació”, va assenyalar, i va defensar la necessitat de difondre més aquesta llei i que s’apliqui bé per totes les administracions. També va fer esment a la pròxima llei europea de mitjans, l’European Media Freedom Act (EMFA), que és probable que sigui aprovada en els pròxims mesos. La popular Lorena Roldán va destacar que “amb la cultura del clickbait  tenim un problema gran”, i va advocar per educar la ciutadania per fer front a la desinformació.
La moderadora del debat, Montse Melià, va posar de manifest com alguns representants parlamentaris creuen que el dret a la informació està prou regulat, mentre que aspectes laborals i el control que es realitza dels mitjans a través de les subvencions públiques no ho està. I va recordar que a la Unió Europea sí que hi ha lleis que regulen el dret a la informació. “Crec que això no s’arregla amb una llei al Parlament”, va considerar la representant del PP. I en cas que fos possible, no hi hauria temps material de fer-ho aquesta legislatura, va afirmar la representant socialista: García va assegurar que, pel que fa al marc normatiu, “el Parlament està força aturat”.  Altres representants dels grups parlamentaris van coincidir en la impossibilitat de desenvolupar una normativa aquesta legislatura.
En el debat posterior es van fer propostes concretes i es van posar sobre la taula dificultats que de manera habitual pateixen en esdeveniments a la via pública els i les professionals de la informació. Això es fa evident especialment en l’àmbit del fotoperiodisme, on encara hi ha moltes traves de tota mena per poder treballar lliurement al carrer. La més important de les propostes, però, va sorgir de la mesa de ponents; la sessió de la CAI i la transmissió als diputats i diputades de la informació de què es disposa sobre aquesta matèria. L’SPC va defensar que l’EMFA pot ser un bon punt de partida per a la legislació que es faci a Catalunya.
El sindicat valora molt positivament aquest acte, ja que per primera vegada hi ha hagut compromisos concrets per avançar en aquesta qüestió, que té encara massa dèficits pendents.

Aquest acte ha comptat amb el suport de l’Ajuntament  de Barcelona.

Aquest acte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

 

Fotografia: Olívia Molet