Els periodistes de TV3, contra els blocs polítics en els informatius

Des del començament de la campanya electoral per al referèndum de la Constitució europea, els periodistes de Televisió de Catalunya (TV3) es neguen a signar la informació de la campanya que s’emet i no apareixen en pantalla en els vídeos ni en les retransmissions dels actes dels partits polítics. Aquesta mesura de força dels informadors de TV3, que s’anuncia abans de cada bloc polític en els Telenotícies, és la seva resposta a l’acord del Consell d’administració de la CCRTV, que manté el còmput global de minutat dels partits, i també a la decisió de la Junta Electoral Central que, sense cap tipus de capacitat en la matèria, està imposant els anomenats blocs electorals sobre el criteri professional dels informadors.

Aquests blocs d’informació política en campanyes no tenen a veure amb els espais gratuïts que s’atorguen als partits i sobre els quals la JEC té competències. La informació que emet cada cadena, pública i privada, en la seva dimensió i tractament només pot respondre als criteris professionals i voler dictar el seu minutatge és un despropòsit.

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) dóna suport en tota la seva dimensió a les mesures dels companys de TV3 i fa una crida als companys d’altres mitjans públics perquè es pronunciïn sobre la decisió desmesurada de la JEC que, adjudicant-se capacitats que no té, vulnera principis bàsics del dret a la informació dels periodistes i dels ciutadans.

Entre les nombroses peculiaritats de la nostra democràcia, i més enllà de la coneguda «la tele és meva», practicada per tots els governs de torn, destaquen per la seva falta de sensatesa i d’absoluta base legal els anomenats «blocs electorals», pactats pels partits des de la transició i últimament argumentats per la JEC, que en menys d’un any ha anul·lat dos acords de consells d’administració de mitjans públics que flexibilitzaven o reformaven aquests blocs. Impugnats per CiU el curs passat amb relació a la CCRTV i ara pel PP respecte d’RTVE, aquests acords afluixaven la cotilla del minutat acceptant que el còmput no fos diari, que no fos obligatori l’ordre de major a menor i que prevalguessin els criteris professionals en la informació.

Tant les resolucions de la JEC que, com ha afirmat el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, no tenen cap base legal, com els acords derivats d’aquesta pressió d’alguns Consells d’Administració (encara que signifiquin millores en la rigidesa dels blocs) constitueixen interferències en els criteris a l’hora d’informar sobre una campanya electoral, i encara més en la d’aquest referèndum, en el qual també es pronuncien associacions i organitzacions a les quals, no obstant això, no s’aplica cap tipus de quota.

Tot això és indeslligable de la necessitat urgent de reformar completament el model de gestió i de direcció dels mitjans públics, de manera que no només es desgovernamentalitzin sostraient als executius la potestat de nomenar el director general, sinó que també es despartiditzin elegint per als seus consells professionals independents i capacitats.

7 de febrer de 2005

Traducció: Traduït traduit.com