La Direcció de Televisió de Catalunya deixa sense efecte l’acomiadament de la companya de disseny gràfic Elisa Anechina i opta per restablir les relacions laborals seriosament malmeses a causa de la desafortunada decisió d’acomiadar-la, tot i haver demostrat en dues sentències que la treballadora tenia raó i dret en reclamar un lloc de treball fix.
Recursos Humans de TVC castiga la treballadora, tot i que el jutge dicta acomiadament improcedent
Article publicat pel secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), Enric Bastardes, a la revista Luz y taquígrafos, que edita el Sindicato de Periodistas de Madrid (SPM)
La desaparició d'aquest espai amb més de 15 anys d'emissió és una mostra més del nou tractament que la direcció està imposant a la nova TVE. Aquesta supressió es fa de manera unilateral sense cap motiu concret i elimina un programa que tenia el reconeixement dels espectadors des de fa molts anys. Una bona mostra d'aquest reconeixement és que el programa es va començar a fer per la 2 i en català, i gràcies al seu èxit es va passar a l'àmbit de tot l'Estat.
El Parlament de Catalunya va aprovar el 3 d'octubre passat la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Quasi vuit anys després del mandat parlamentari per reformar la Llei de la CCRTV, acordat després del primer ple monogràfic sobre l'Audiovisual, de desembre de 1999, s'ha legislat un nou model de mitjans públics de la Generalitat. Limitada la via de l'Estatut de Redacció, que permetia negar-se a fer informació manipulada, però que no garantia la independència editorial, van ser professionals d'aquests mitjans els que van apuntar cap a la necessitat de reformes legislatives per sostreure al Govern la potestat de nomenar el director general de la Corporació i mediatitzar així la independència de la ràdio i la televisió autonòmiques. Amb el suport del Sindicat i del Col·legi de Periodistes, la proposta va entrar a la cambra catalana, i a més de la reforma de la CCRTV es va acordar aprovar una nova Llei del CAC i l'impuls d'una Llei Audiovisual. Aquestes dues lleis van anar endavant però la de la Corporació no s'ha desencallat fins ara per interessos estratègics o tàctics d'una o altra força política.
La «gestió directa» dels serveis de comunicació audiovisual local prevista en la Llei de comunicació audiovisual necessita ser clarificada a la vista de les futures concessions d'aquest servei que ha de valorar el Consell Audiovisual de Catalunya. Per això, el CAC ha sotmès a consulta pública un document que precisa els límits a l'externalització de la programació en aquest àmbit. El Sindicat de Periodistes de Catalunya posa èmfasi en el caràcter central de la informació (en aquest cas de proximitat) en la programació de servei públic, per garantir el dret de la ciutadania a ser informada de forma veraç i conformar així una opinió pública democràtica. Per això l'SPC creu que no és suficient la gestió directa del servei d'informació dels consorcis locals a través dels responsables màxims del servei, ni l'apel·lació al compliment de les normes deontològiques del periodisme per part de les empreses concessionàries. La línia editorial va més enllà de les declaracions genèriques sobre veracitat i pluralitat, i es marca dia a dia en el cobriment de la informació, i per això només es pot garantir des d'una estructura amb els criteris de servei públic clars, i amb drets professionals per als informadors (estatuts de redacció).
El Partit Popular ha presentat a l'Assemblea de Madrid una proposició no de llei per privatitzar la gestió de la cadena pública Telemadrid, iniciativa que ha estat rebutjada pels grups d'Esquerra Unida (IU) i socialista (PSOE), que proposen com a alternativa un nou model de gestió similar a l'aprovat per les Corts per a Ràdio Televisió Espanyola (RTVE). El portaveu del PSOE en matèria de comunicació, José Cepeda va rebutjar a la seu parlamentària la possible privatització de Telemadrid i va advocar per redimensionar l'ens i aplicar-li un nou model a l'estil del d'RTVE. Cepeda assenyala que «estem en contra de la iniciativa del PP perquè és la culminació d'una història de fracàs anunciat». El diputat socialista ha demanat que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, acordi amb el PSOE un nou model de televisió on es fugi de la televisió de partit i es vagi a un model de televisió pública que sigui rendible en termes socials.
El Sindicat de Periodistes de Catalunya es felicita de l'aprovació final de la Llei de la CCMA, pendent des de fa quasi vuit anys, i que tanca el bloc legislatiu de regulació del sistema de l'audiovisual a Catalunya.
La Sala social de Sevilla del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha desestimat el Recurs de Súplica presentat per l'Agència Korpa contra la sentència que reconeixia la relació laboral d'Ana Belén García, una de les reporteres d'aquesta agència del cor, i declarava la seva mort en accident de tràfic com a sinistre de treball «en missió». La resolució del TSJA confirma en tots els seus termes la sentència dictada en el seu moment pel jutjat social número quatre de Sevilla i ratifica la indemnització a la família de la redactora.
El 27 de setembre es lliurarà al consell d'administració, per part de la comissió redactora triada pels treballadors de tota la Corporació, el text del primer Estatut d'Informació d’RTVE. Es tracta d’un text que ha costat anys de discussions entre els sindicats presents al Comitè General Intercentres (CGI) i la direcció, i que ha tingut el concurs de l’SPM a RNE, a Madrid, i l’SPC a TVE i RNE a Catalunya. Els primers debats mai van arribar a bona fi. Ha estat amb la Llei 17/2006, de 5 de juny, que configura el servei públic de la ràdio i la televisió de titularitat de l'Estat, que l'Estatut d'Informació –així s'ha acordat al final batejar-lo per cobrir el màxim de segments informatius– pren carta legal de naturalesa. La comissió redactora triada al maig ha estat formada per dotze persones, que van presentar la seva candidatura a títol personal, vuit representants de TVE i quatre d’RNE, sis d'ells amb lloc de treball a Madrid, i els altres sis en diferents comunitats autònomes. Del consens entre els dotze redactors/es ha sorgit un text, inspirat en la Llei de la Corporació abans citada, que consagra la llibertat d'expressió, la independència de criteri dels informadors i la pluralitat en l'accés als mitjans públics, així com els drets i deures dels informadors i els directors d'informatius i executors de la línia editorial, la carrera professional, l'organització dels informatius, la conformitat o no amb la designació dels caps d'informatius –sense caràcter vinculant–, la clàusula de consciència i el secret professional, els drets d'autoria, el funcionament dels consells d'informatius, i un codi deontològic que regeixi l'activitat professional informativa tant per a informadors com per a directius.
