El trencament de les negociacions per a la composició del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) confirma el temor que teníem els Comitès Professionals, que els partits polítics no volen renunciar al control dels òrgans de govern dels mitjans públics.
Cal que els partits respectin els principis de la nova llei
La política catalana ens ha regalat en les últimes hores una nova mostra de baix nivell amb les declaracions de Joan Ferran en què reclama que s’arrenqui la «crosta nacionalista» de la CCMA. Ja sabem que a les forces polítiques, i a la resta de la societat, sempre hi ha un sector que veu les decisions com un fred càlcul de les pròpies necessitats o interessos. Sovint els periodistes anomenem «falcons» als polítics que opten per aquesta praxi i vet aquí que la negociació de la composició dels òrgans de govern de la CCMA sembla haver quedat en mans de falcons d'una banda i altra que es disputen les cadires de forma grollera carregant-se l'esperit que hi ha en la reivindicació històrica dels professionals per uns mitjans independents del govern i al servei de la ciutadania.
Davant del malestar generat entre els professionals de Catalunya Ràdio per les declaracions del portaveu adjunt del PSC-CpC al Parlament, Joan Ferran, des del Comitè Professional de Catalunya Ràdio:
El Comitè Professional de TV3 insta, un cop més, els partits polítics a:
Dos mesos després de l’aprovació de la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, res no ha canviat en els mitjans públics de la Generalitat. Excepte, això sí, la denominació de la Corporació i d’algunes de les empreses filials, que han passat de dir-se CCRTV a CCMA. Es dóna la paradoxa, a més, que amb una llei ja en vigor continuen al capdavant el director general i el consell d’administració elegits segons l’antiga llei, i en el segon cas amb la contradictòria denominació de «consell d’administració de la CCMA», figura inexistent tant en l’antiga llei com en la nova.
Amb la nova Directiva de Serveis de Mitjans de comunicació Audiovisuals, el Parlament Europeu modifica l'anterior, coneguda com la de Televisions sense Fronteres, i regula no només la televisió convencional, sinó també altres serveis de mitjans audiovisuals com el video sota demanda que amb la digitalització s'estendrà a la majoria dels espectadors.
Una investigació sobre l'ús periodístic de les fonts a la ràdio i a la televisió, elaborada per alumnes de quart curs de Periodisme de la Universitat Camilo José Cela (UCJC), demostra que en molts mitjans de comunicació espanyols la capacitat de contrastar les notícies és mínima. Segons els autors d'aquest estudi, redactors d'Ibercampus, qui fa servir més fonts són la primera edició del Telediario (TVE), amb 0,60 fonts per minut, i Antena 3 Noticias 1, amb 0,58 fonts per minut. En més del 80% dels casos, hi apareix només una versió d'allò que s'ha esdevingut. A la televisió, el 78,95% de les fonts proporciona una informació interessada, perquè la notícia que ofereix l'informant afecta de forma clara i directa els interessos particulars de la pròpia font. A la ràdio, la informació és interessada en el 63,55% dels casos. A més, gairebé el 65% de totes les fonts analitzades aporta continguts que el periodista respecta, assumeix i gairebé acata en els textos que signa.
No són programes periodístics ni exerceixen de periodistes els que hi participen.
Les propostes per al Consell de Govern i l'avaluació del CAC seran la pedra de toc
