Una investigació sobre l’ús periodístic de les fonts a la ràdio i a la televisió, elaborada per alumnes de quart curs de Periodisme de la Universitat Camilo José Cela (UCJC), demostra que en molts mitjans de comunicació espanyols la capacitat de contrastar les notícies és mínima. Segons els autors d’aquest estudi, redactors d’Ibercampus, qui fa servir més fonts són la primera edició del Telediario (TVE), amb 0,60 fonts per minut, i Antena 3 Noticias 1, amb 0,58 fonts per minut. En més del 80% dels casos, hi apareix només una versió d’allò que s’ha esdevingut. A la televisió, el 78,95% de les fonts proporciona una informació interessada, perquè la notícia que ofereix l’informant afecta de forma clara i directa els interessos particulars de la pròpia font. A la ràdio, la informació és interessada en el 63,55% dels casos. A més, gairebé el 65% de totes les fonts analitzades aporta continguts que el periodista respecta, assumeix i gairebé acata en els textos que signa.
De les 10.438 fonts analitzades, gairebé el 70% remeten a organismes oficials (72,40% a la ràdio i 65,88% a la televisió. En el 77,77% dels casos, aquestes fonts han estat localitzades en actes declaratius o similars (rodes de premsa, intervencions públiques en les quals no sempre és possible preguntar a l’orador, etc.). Per aquest motiu, el 84,55% de les fonts analitzades respon a una atribució directa (en total, 8.826 fonts de ràdio i televisió). L’atribució reservada no passa del 15% (1.421 fonts; 13,61%). Antena 3 i Punto Radio són, amb diferència, els mitjans que més hi recorren. Les fonts anònimes (191 en total; 1,83%) resulten gairebé marginals. En total, s’han analitzat 270 informatius de televisió i 300 de ràdio. Els mitjans estudiats són TVE, La 2, Antena 3, Telecinco, Cuatro, RNE, Onda Cero, Cadena Ser, COPE i Punto Radio.
