Els treballadors de Televisió Espanyola (TVE) a Catalunya i els de Ràdio 4 i Ràdio Nacional d'Espanya (RNE) a Catalunya han criticat durament les respectives emissores pel tractament informatiu en relació al referèndum de l'1 d'octubre passat i l'aturada del 3 d'octubre. En tots dos casos denuncien manipulacions informatives dels fets així com la voluntat de minimitzar la mobilització ciutadana.
La Federació Europea de Periodistes (FEP) ha denunciat davant la Plataforma per a la Protecció del Periodisme i la Seguretat del Periodisme del Consell d'Europa, els atacs i les amenaces rebudes pels professionals de la informació que han seguit l'actualitat relativa a la convocatòria de referèndum per a l'1 d'Octubre i la manifestació del 3 d'octubre.
L'aturada convocada contra la violència exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil diumenge passat 1 d'octubre ha tingut un èxit absolut. Els professionals de la informació també hi han participat ja que hi ha hagut molts mitjans que l'han secundat. En aquest sentit destaquen els mitjans públics més importants –TV3 i Catalunya Ràdio, on el seguiment ha estat total, i RTVE-Catalunya, on ha estat del 70% respectivament–, tret dels serveis mínims establerts, que en el cas de l'ens públic estatal, han estat abusius, segons han denunciat els sindicats.
El director d'Informatius de Televisió Espanyola, José Antonio Álvarez Gundín, ha destituït l'editor de La 2 Noticias, José Luis Regalado. El Consell d'Informatius de TVE ha expressat el seu «rebuig més ferm» a aquest cessament, perquè considera que és «una clara represàlia de la direcció d'Informatius contra un periodista que, com tot el seu equip, ha mantingut els criteris d'independència i pluralitat enfront de les pressions rebudes».
Urgim de manera immediata a acordar els criteris votats per unanimitat al Parlament per retornar al consens polític i a les majories qualificades per a l’elecció del Consell de la CCMA
Les direccions de TV3 i dels seus serveis informatius han engegat un procés de canvis en els programes 30' i Sense Ficció que s'han vist interromputs gairebé abans de néixer. Les línies mestres passen per la incorporació de Sense Ficció a l'àmbit d'Informatius, la fusió de les dues redaccions, canvis en el llenguatge i en alguns formats i direcció única. L'encàrrec es va fer al reporter Raül Gallego, que després de l'acceptació inicial va rebutjar l'oferiment.
La moció aprovada pel Parlament l'octubre del 2016, en relació a la CCMA, deia: “El Parlament de Catalunya es compromet a dur a votació, dins del primer semestre del 2017, la renovació del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, si és possible a partir del que estableixi la nova llei, si ja ha estat aprovada. Si, per contra, la renovació s’ha de fer amb la llei vigent, s’han de renovar els tres membres que fa un any i mig que haurien d’haver estat substituïts.
La modificació de la Llei 17/2006 de la ràdio i la televisió de titularitat estatal, que han aprovat tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, és el primer pas perquè RTVE sigui de debò un servei públic independent, professional i no controlat pel govern de torn.
1. Unificació del Sense Ficció i del 30'. Forma i fons. De forma abrupta i sense cap mena de consulta amb els professionals que fa anys que treballen en àmbits tan específics com els de documentals o el 30' es decreta, sense marge de discussió, que s'unifiquen els programes i s'anomena un director conjunt, que porta molt temps al sud-est asiàtic i en qui es confia la tasca de «sacsejar» no se sap què.
En el període març-abril d'enguany, més del 77% de l’opinió publicada cada dia pels quatre diaris catalans d’abast nacional és firmada per homes, segons es desprèn del seguiment fent per #Onsonlesdones, una iniciativa «per denunciar de manera sistemàtica la discriminació de les opinadores als mitjans de comunicació de Catalunya» segons expliquen les impulsores en el seu blog.
