1. Unificació del Sense Ficció i del 30′. Forma i fons. De forma abrupta i sense cap mena de consulta amb els professionals que fa anys que treballen en àmbits tan específics com els de documentals o el 30′ es decreta, sense marge de discussió, que s’unifiquen els programes i s’anomena un director conjunt, que porta molt temps al sud-est asiàtic i en qui es confia la tasca de «sacsejar» no se sap què. Si a l’equip del 30′ se li va comunicar i se li van donar arguments, al del Sense Ficció no se li ha explicat res, i al seu director encara ahir no se li havia comunicat directament el seu cessament, que va conèixer per la premsa. L’equip s’ha adreçat també al director de TV3 per demanar explicacions però encara no hi ha hagut cap reunió.

Les formes jeràrquiques acostumen a amagar continguts foscos i pocs clars, i el vernís amb que es vol justificar els canvis s’aguanta ben poc. Només cal repassar les convencions més acceptades dels gèneres periodístics o els diccionaris del DIEC i a la RAE per veure les diferències entre els dos gèneres : de caràcter informatiu els reportatges, i més formatiu, i amb opinió, els documentals. Un argument aquest que TV3 ha utilitzat sovint per justificar determinats documentals que han rebut crítiques polítiques pel seu decantament ideològic. Pel que fa a l’anunci de potenciar el «periodisme d’investigació» esperem amb candeletes i des de fa anys els referents al cas del 3% (o del 4%) o al clan Pujol. Però en tot cas no dissol les diferències bàsiques de gènere entre documentals i reportatges. A banda, la tasca específica de visionat de documentals, selecció, atenció al mercat audiovisual, etc, té molt poc a veure amb els reportatges informatius, lligats a l’actualitat i que per això mateix han estat sempre a Informatius no diaris.

2. Contractació (temporal) directa a càrrec del Brauli Duart d’una delegada d’estiu per a València. Des de la marxa de l’Empar Marco, a qui la Corporació (és a dir, el Duart) van negar l’excedència forçosa, i per tant la reserva del lloc de treball, contràriament a la tradició habitual a la casa, la delegació al País Valencià (a la què Recursos Humans s’entesta des de fa un temps a anomenar-la corresponsalia) ha estat sota mínims i gairebé desactivada. Mentre el Comitè d’empresa reclamava que es procedís a la substitució de l’Empar, la direcció deia que estava estudiant diverses fórmules, i semblava que li preocupés poc que es perdés un bon seguiment de la realitat valenciana

No sense dificultats, que ens consten, finalment es va fer el procés de “mobilitat geogràfica” que va concloure amb la tria de la companya de Catalunya Ràdio. Però aquest cap de setmana el diari Levante ens informa que «TV3 (és a dir, el Duart, i/o també el Sanchis) ha decidit la contractació temporal», pels mesos d’estiu, d’una periodista amiga personal de l’expresident de la CCMA, que només podrà fer feina efectiva el juliol, perquè l’equip restant fa vacances a l’agost. El més descarat és com s’ha amagat la maniobra al comitè d’empresa, vulnerant les previsions del Conveni i fins i tot la proposta de RR.HH. de procedir a una reglamentació de la contractació temporal que ha presentat al comitè. A hores d’ara, Recursos Humans encara no ha respost a les queixes del comitè, i des d’avui l’amiga personal de Duart ja és a la delegació de València. Això només té un nom: nepotisme.

3. S’acaba Tot un món. Desapareix un programa d’integració quan més falta fa. La direcció d’informatius ho justifica només amb raons organitzatives i de personal, que no s’aguanten davant la necessitat de mantenir la responsabilitat social que exemplificava el programa, molt especialment pel què fa a als temes d’immigració i d’integració social. Hem reclamat que es revisi la decisió.

4. Resum: No anem bé.

13 de juny de 2017