Mitjans públics

El Parlament de Catalunya va aprovar el 3 d'octubre passat la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Quasi vuit anys després del mandat parlamentari per reformar la Llei de la CCRTV, acordat després del primer ple monogràfic sobre l'Audiovisual, de desembre de 1999, s'ha legislat un nou model de mitjans públics de la Generalitat. Limitada la via de l'Estatut de Redacció, que permetia negar-se a fer informació manipulada, però que no garantia la independència editorial, van ser professionals d'aquests mitjans els que van apuntar cap a la necessitat de reformes legislatives per sostreure al Govern la potestat de nomenar el director general de la Corporació i mediatitzar així la independència de la ràdio i la televisió autonòmiques. Amb el suport del Sindicat i del Col·legi de Periodistes, la proposta va entrar a la cambra catalana, i a més de la reforma de la CCRTV es va acordar aprovar una nova Llei del CAC i l'impuls d'una Llei Audiovisual. Aquestes dues lleis van anar endavant però la de la Corporació no s'ha desencallat fins ara per interessos estratègics o tàctics d'una o altra força política.

El 27 de setembre es lliurarà al consell d'administració, per part de la comissió redactora triada pels treballadors de tota la Corporació, el text del primer Estatut d'Informació d’RTVE. Es tracta d’un text que ha costat anys de discussions entre els sindicats presents al Comitè General Intercentres (CGI) i la direcció, i que ha tingut el concurs de l’SPM a RNE, a Madrid, i l’SPC a TVE i RNE a Catalunya. Els primers debats mai van arribar a bona fi. Ha estat amb la Llei 17/2006, de 5 de juny, que configura el servei públic de la ràdio i la televisió de titularitat de l'Estat, que l'Estatut d'Informació –així s'ha acordat al final batejar-lo per cobrir el màxim de segments informatius– pren carta legal de naturalesa. La comissió redactora triada al maig ha estat formada per dotze persones, que van presentar la seva candidatura a títol personal, vuit representants de TVE i quatre d’RNE, sis d'ells amb lloc de treball a Madrid, i els altres sis en diferents comunitats autònomes. Del consens entre els dotze redactors/es ha sorgit un text, inspirat en la Llei de la Corporació abans citada, que consagra la llibertat d'expressió, la independència de criteri dels informadors i la pluralitat en l'accés als mitjans públics, així com els drets i deures dels informadors i els directors d'informatius i executors de la línia editorial, la carrera professional, l'organització dels informatius, la conformitat o no amb la designació dels caps d'informatius –sense caràcter vinculant–, la clàusula de consciència i el secret professional, els drets d'autoria, el funcionament dels consells d'informatius, i un codi deontològic que regeixi l'activitat professional informativa tant per a informadors com per a directius.