Els treballadors de la CCRTV només reclamen el manteniment del poder adquisitiu i condicions laborals regulades i compensades

Els representants dels treballadors de Catalunya Ràdio i de TV3 ja fa temps que coneixen les opinions del director general de la CCRTV, Joan Majó, sobre la situació salarial en aquestes empreses, que avui ha expressat al Parlament. Segons ell, els sous de les empreses de la Corporació són “molt bons”, en relació tant a la ràdio privada com a la resta del sector audiovisual: sectors clarament desregulats, sense conveni de sector, i on acostuma a regir la llei de la jungla. Bonica comparació, per tant. Totes les declaracions sobre la funció de la radiotelevisió nacional, que exigeix estabilitat professional i laboral, sembla que s’obliden quan es tracta de parlar de les garrofes. D’altra banda, les comparacions que s’airegen sovint amb els sous d’altres radiotelevisions autonòmiques no es volen fer contrastant també nivells de productivitat, nombre d’emissores i de canals en antena o diferències del nivell de vida a Catalunya i a fora. Per això des de la direcció general no s’accedeix a l’IPC català, que és el mínim exigible per no seguir perdent poder adquisitiu. En canvi, no es parla dels plusos arbitraris i poc transparents o de les bufandes per serveis prestats (en molts casos respectats malgrat haver-hi un govern progressista), o del manteniment de cementiris d’elefants.

Per tot això Majó es nega a l’equiparació salarial de Catalunya Ràdio amb TV3: perquè reiteradament ha dit que el conveni de la televisió és “massa bó” (per als treballadors, és clar), i “poc competitiu” (en relació als salaris ben poc europeus del sector audiovisual), i que el seu objectiu en la negociació que hi ha ara mateix a TV3 és rebaixar el seu conveni, de forma que es podria pensar que està disposat a l’equiparació però a l’inrevès, rebaixant el poder adquisitiu de la plantilla de la televisió. De fet, no ha concedit ni tan sols l’IPC estatal, i junt amb altres propostes desreguladores sobre horaris i normes de selecció, rebutjades ja pel comitè d’empresa, i la negativa a la majoria de millores plantejades pels treballadors, auguren un horitzó gens plàcid de cara al futur. Mentre, els retalls afecten també la situació dels treballadors del canal 3/24, impedint una millora de les condicions de rotació i nocturnitat que els afecten.

En tot cas, si es vol aplicar una política de rigor i de contenció, que es diguin els motius i els objectius, però que no es faci demagògia deformant el poder adquisitiu dels treballadors de la Corporació, i intentant enfrontar les seves legítimes reivindicacions amb un suposat “interès general” o amb les condicions pitjors dels treballadors d’altres empreses, que en res no sortirien beneficiats de la renúncia de les plantilles de Catalunya Ràdio i TV3 a reclamar els seus drets laborals i salarials.

Barcelona, 11 de juny de 2005