La introducció del castellà com a llengua habitual en amples espais de la nova programació de Ràdio-4 ha malmès la suposada intencionalitat dels actuals directius de la casa, i de la direcció de RNE a Madrid, de renovar la programació de l’emissora per tal d’augmentar-ne l’audiència. Una audiència que si havia caigut en picat en els darrers anys -del 83 cap aquí- no era només per la inabastable competència de Catalunya Ràdio, sinó també per la impenitent desídia -i reiterada ignorància- dels directius tant de Barcelona com de Madrid cap aquesta emissora que va ser la primera en utilitzar el català com a llengua de comunicació radiofònica.
Resulta contradictori que s’utilitzi un lema que vol recordar als oients que Ràdio-4 ja era present en català al dial dels seus aparells, de fa molts anys, “segur que et sona”, i per altra banda no es dubti en introduir el castellà en els programes estrella de la nova programació, com ara el magazine de Jordi González, als matins, així com a les col.laboracions i tertulians d’aquest i d’altres programes de l’emissora, a més de no dubtar tampoc a triar, sovint, uns continguts tant barroers, grollers i frívols que posen Ràdio-4 a l’alçada de la pitjor ràdio-escombreria del moment. Si aquest és només un esquer electoral -atès que la inversió milionària que s’ha fet per renovar la programació respon a un interès personal del portaveu del govern, Josep Piqué i, per extensió del Director General de RTVE, Pío Cabanillas, reconegut per ambdós a la festa del 50è. aniversari de RNE a Catalunya- per captar pressumptes audiències de parla castellana de cara a les pròximes eleccions generals, cal pensar que el càlcul se’ls pot anar de les mans. Les audiències castellanes no canviaran a Ràdio-4 tenint Luís del Olmo a Onda Cero, Iñaki Gabilondo a la SER, i el mateix Carlos Herrera a RNE, per qui vulgui continguts més difícils de pair. En tot cas calia, després de gastar-se tants diners que no han arribat als treballadors de plantilla ni als seus programes, anar a cercar audiències diferents, en català, cansades potser de la fòrmula radiofònica tant semblant de Josep Cuní a la COM, o d’Antoni Bassas a Catalunya Ràdio.
Per això ens preocupa que aquesta intromissió del castellà a Ràdio-4, lluny de formar part d’alguna mena d’estratègia pensada per algun polític, no sigui, un altre cop, com en el passat, només que el producte de la desídia, el desinterès o el descontrol dels actuals directius. Si és així, llàstima de diners -de tots els contribuents- llençats per una emissora, Ràdio-4, que no sortirà del forat. I van…
Barcelona, 30 novembre 1999