Aquest dijous es debaten al Parlament dues iniciatives per reformar la Llei Audiovisual de Catalunya, la llei del CAC i la de la CCMA, que ja van ser modificades el 2012 amb els vots de CiU i del PP, de manera que es va tornar a la governamentalització dels dos darrers organismes limitant-ne el pluralisme i assegurant-ne el control directe des de l’Executiu. El projecte de llei del Govern, presentat paradoxalment com una mesura per garantir la independència del CAC i del Consell de Govern de la CCMA, representa un reforçament del presidencialisme en aquests òrgans i no defensa retornar a la necessitat de majories qualificades a l’hora d’elegir els seus membres, com la llei del 2007, acordada per tots els partits excepte el PP.

Pel que fa a la proposició de llei d’ICV-EUiA, presentada el setembre, sí que representa un retorn a l’esperit i la lletra de la llei del 2007, producte tardà del debat monogràfic sobre l’Audiovisual de desembre de 1999, que per primera vegada, i per pressions provinents dels professionals del sector, es va plantejar acostar els mitjans públics catalans als estàndards democràtics semblants als de la BBC.

Tot i la involució legislativa en àmbits com RTVE, i els atacs frontals al servei públic d’RTV en comunitats amb majoria absoluta del PP, com el País Valencià i Madrid, els treballadors no acceptem aquesta marxa enrere, que a Catalunya s’ha concretat en una aliança CiU-PP que es manté en l’àmbit de la comunicació malgrat el projecte polític impulsat pel Govern. Deu ser perquè malgrat les diferències polítiques evidents, hi ha coincidència en el model governamental de mitjans públics i potser també en un model neoliberal, partidari d’externalitzar tot el que no siguin continguts informatius.

Des de l’SPC cridem totes els grups parlamentaris que van pactar la llei del 2007 que retornin a aquell consens, que és el més representatiu de la societat catalana, la veritable propietària dels mitjans de la Corporació, i evitin així l’espectacle d’utilitzar aquest mitjans com a eina de confrontació política. Perquè TV3 i CR són temes de país, i la seva viabilitat i credibilitat depenen de que siguin realment públics, i no instrument al servei d’un projecte polític.

Barcelona, 24 d’abril de 2014