Canvi històric a Barcelona Televisió

Després de les millores introduïdes en el nou reglament de Barcelona Televisió per garantir una gestió més professional a partir de la figura de director, ara la clau de volta està en l’elecció dels integrants del consell d’administració, que ha passat a ser de cinc membres, però que lamentablement no està escapant a la vella tradició d’adjudicació de cadires en funció de proximitats partidistes i primant aquest aspecte per sobre dels de capacitació professional i neutralitat política.

Per això no és estrany que les informacions que s’han anat coneixent donin per lògic que cada partit present al Consell Municipal proposi un candidat, quan això no ho dicta el reglament aprovat. I tampoc estranya que els perfils d’alguns d’ells no siguin per tirar coets, si ens atenem a passades responsabilitats polítiques com a diputats, i també a càrrecs en l’àmbit dels mitjans de comunicació públics en èpoques de vigència intensiva del model governamental que no van qüestionar.

Es repeteix així la perversió que es va fer de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, reduint el paper del CAC en l’elecció de consellers i ampliant a dotze els membres del Consell, que ha demostrat que els partits polítics no estan al nivell de les lleis del país que, malgrat tot, van aprovar al Parlament, i ara a l’Ajuntament de Barcelona. Molt ens temem que a Barcelona Televisió assistim de nou a l’oportunitat perduda de substituir un model governamentalitzat, obrint pas a la despartiditztació i a la recuperació del caràcter públic del mitjà, per instal·lar només un model molt fiscalitzat pels partits polítics i que desaprofiti la possibilitat d’un veritable consell d’administració al servei de la televisió pública de Barcelona.

Com que ni el mètode ni la majoria de propostes no responen a la lletra ni a l’esperit del nou reglament, esperem que el Consell Assessor i Consultiu ho tingui en compte a l’hora d’avalar uns noms que, com a la CCMA, ja han pactat prèviament els partits, sense possibilitat d’alternativa. Això, malgrat el caràcter no vinculant del seu informe preceptiu que, no obstant, podria fer recapacitar els partits i podria millorar les propostes.

Barcelona, 15 de juny de 2008