Finalment, sembla que els grups parlamentaris s’han posat d’acord per no dilatar l’aprovació de la nova Llei que ha de crear la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en substitució de l’actual Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). El mateix canvi de nom ja és il·lustratiu de la necessitat absoluta d’adequar la llei a les realitats de la tasca de les empreses de la CCRTV, que inclou l’emissió amb noves tecnologies, continguts a Internet i altres activitats multimèdia. Caldrà vigilar un cop més que el preacord es compleixi, perquè no seria el primer cop que no es fa efectiu. I també caldrà vigilar que, a causa de la durada del període d’interinitat, no es vulgui condicionar factors clau, tant en l’àmbit laboral com en el professional, que després es vulguin donar com a fets acomplerts davant els nous directius elegits amb el nou sistema de designació dels membres del Consell d’Administració i del director general o president de la Corporació.
En aquest sentit, certs plantejaments genèrics, però de gran abast, del reconfirmat director general pel que fa a repensar conjuntament i des d’un punt de vista organitzatiu els serveis informatius de TV3 i de Catalunya Ràdio, que inclouria també els de l’Agència Catalana de Notícies, semblen poc oportuns si, com es diu des del Parlament, la nova Llei pot estar llesta abans de l’estiu. I determinats replantejaments estratègics, amb tota mena d’interrogants i de conseqüències de tipus laboral i professional, seria millor deixar-los per a etapes més estables i definides, com la que pot venir un cop aprovada la Llei de la CCMA.
