El 10 de novembre, l’SPC va fer públic un comunicat que informava de les respostes de les diferents candidatures que es presentaven a les eleccions al Parlament a les propostes de reforma democràtica dels mitjans de comunicació públics, i també s’exposava l’actualitat del projecte d’Estatut del periodista professional (acompanyat del projecte de regulació laboral dels periodistes), que era a punt d’entrar al Parlament espanyol.
Sobre el primer punt, recordàvem el compromís públic o en el programa electoral de PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA, que recollien les propostes sobre un nou model audiovisual fetes des del CAC, el Col.legi de Periodistes i l’SPC, i també les evasives, combinades amb manifestacions expresses contràries al canvi, per part de CiU i PP. Sobre el segon, en què diversos projectes del PSOE, IU i ICV han arribat al Congrés dels diputats de Madrid, no s’havia produit encara una primera votació, en què es va rebutjar la simple presa en consideració amb els vots del PP i l’abstenció de CiU.
Per a l’SPC aquests són dos eixos bàsics per garantir la independència dels mitjans públics i la dignificació professional i laboral dels periodistes, que han d’assegurar el dret constitucional a la informació veraç, base d’una societat democràtica. Per això, exposem públicament que les tres primeres formacions polítiques citades més amunt, que podrien formar govern perquè ténen majoria suficient, són les que millor recullen l’anhel professional -i la necessitat social- de la independència informativa. En conseqüència, els reclamem coherència a l’hora de les negociacions per formar el Govern, i que els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat no siguin objecte de repartiment com si es tractés d’unes conselleries, sinó que s’hi respecti el criteri de consens parlamentari o majoria qualificada per elegir-ne (directament o indirecta) els càrrecs directius, tal i com ho defensen els partits d’esquerra.
Barcelona, 23 de novembre de 2003
SECRETARIA DE COMUNICACIÓ
