Després de la sessió de la Comissió de Control de la CCRTV de divendres dia 26 de maig passat, on va esclatar el desacord entre els grups parlamentaris per dur endavant la reforma de la Corporació, hem de reiterar que lamentem la negativa d’alguns partits a aprovar el projecte ja acordat en ponència, que ve del treball de més de dos anys en aquesta la legislatura, i que ja venia de l’anterior.

Tots els dèficits de la proposta de reforma que alguna força política planteja ara com a substancials els coneixem i en compartim la crítica, però no entenem que es pugui plantejar que són més lesius per al futur dels mitjans de la Corporació, per als seus professionals i per a la ciutadania que ho patirà, que la no aprovació de la llei, que ens aboca a situacions que creiem ja superades i deixa la radiotelevisió de la Generalitat al mateix nivell legal, marcat pel governamentalisme i el partidisme, que la resta de mitjans públics de l’Estat espanyol. I això quan el Parlament de Catalunya va ser el primer a plantejar un nou model de mitjans públics de comunicació que s’acostés a les experiències europees, i que avancés cap a la independència, la professionalitat i la neutralitat d’aquests mitjans.

La legítima confrontació política, agreujada per la crisi del tripartit, no ha d’afectar els compromisos de les formacions polítiques amb el seu electorat, ni les reiterades manifestacions dels membres de l’extripartit favorables a canviar amb urgència el marc legal de la CCRTV, ancorat ens els anys 80 i que no garanteix ni l’adequació als canvis tecnològics ni l’obligació del contracte-programa.

Per això reclamem una reflexió a tots els grups parlamentaris perquè no exportin les seves divergències a l’àmbit d’uns mitjans públics que han de ser per a tots, un objectiu al qual s’han dedicat sis anys de propostes per poder blindar la seva necessària independència. Frustrar ara l’aprovació de la nova llei no seria sols quedar-se en la situació actual, sinó retrocedir a situacions que voldriem haver oblidat per sempre : nou director general elegit pel govern, consell d’administració partiditzat i avalador dels blocs electorals…. i canvis a tots nivells a la mida del nou govern.  És això el què volem?

Barcelona, 31 de maig de 2006