Que la nova Llei de la CCRTV (la tan airejada nova CCMA, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) no s’aprovi en aquesta legislatura significa:

• Que d’acord amb la Llei de 1983, inspirada en la d’RTVE de 1980, que aviat canviarà el Parlament espanyol, el govern seguirà designant el director general de la Corporació. S’haurà aconseguit així que el primer Parlament que va acordar treballar per la desgovernamentalització dels mitjans públics quedi per darrera de les reformes legals a RTVE.

• Que d’acord amb la mateixa Llei, els membres del consell d’administració, en teoria personalitats de reconegut prestigi, seguiran representant directament els partits polítics, no tindran dedicació exclusiva ni incompatibilitats, i continuaran amb la seva tasca de fiscalització partidista per comptes de ser un òrgan col·legiat de caire empresarial.

• Que gràcies al manteniment de l’escenari, govern i oposició podran reprendre la batalla d’acusacions partidistes sobre qui controla la radiotelevisió de la Generalitat i cóm n’és de necessari el “control” des del consell d’administració, reforçant així els arguments a favor dels “blocs electorals” i del minutatge aritmètic, en proporció als resultats electorals anteriors, que és com per a ells s’ha d’interpretar el precepte del “pluralisme”.

En nom dels professionals de la informació i de la ciutadania de Catalunya hem d’agrair aquest nou incompliment de l’acord parlamentari de 1999, que situa els informadors en les millors condicions per dur a terme la seva tasca professional, i la societat catalana amb la garantia plena d’una mitjans realment públics, no sotmesos a pressions polítiques ni fàctiques, i situats en la línia sempre tan lloada de la BBC britànica.

I ens produeix especial satisfacció l’actitud de totes aquelles forces polítiques que de cap manera han posat per davant les seves estratègies partidistes i a curt termini i que amb la seva actuació final han assegurat un nou període d’harmonia i de professionalitat en què no hi haurà confrontació política utilitzant els mitjans de la Generalitat ni, molt menys, interferència de cap mena en la tasca dels professionals d’aquests mitjans.

La farsa s’ha acabat. En prenem nota.

Barcelona, 24 de maig de 2006