Article publicat el 4 de juny de 2006 a Comunicació21.com

El Govern balear tramita un projecte de llei que ha aconseguit quelcom insòlit a les Illes, unir en la crítica a periodistes de tots els mitjans. Encara no s’ha llegit en l’arxipèlag un sol article ni editorial favorable a la idea de col·legiar periodistes amb publicistes i relacions públiques i per imperatiu legal. Tots han criticat el projecte per imposar la col·legiació per a exercir el periodisme i obligar a compartir interessos professionals amb altres col·lectius que la deontologia obliga a separar.

D’on parteix tal despropòsit? El passat 31 de desembre, el Butlletí Oficial dels Illes Balears (BOIP) publicava l’anunci d’admissió a tràmit, per part del Govern balear, de l’expedient de constitució del Col·legi Oficial de Periodistes, Publicitaris, Relacions Públiques i Protocol. El Sindicat de Periodistes dels Illes Balears (SPIB) va saludar llavors “amb moltes reserves la constitució d’aquest nou organisme col·legial tot i que una certa alarma democràtica es filtra per les escletxes del codi ètic i deontològic que hauria de sostenir l’incipient projecte col·legial”. Es va advertir que “barrejar periodisme, publicitat i relacions publiques en el mateix embolcall sembla incompatible amb el que entenem que són oficis gairebé antagònics: cares oposades d’una mateixa moneda. Concretament, de la moneda que fa rendible el negoci de la comunicació de masses”.

El Sindicat de Periodistes dels Illes Balears va adjuntar un repàs dels codis deontològics dels dos col·legis de periodistes existents a Espanya (Catalunya i Galícia), de la Federació d’Associacions de Premsa (FAPE), dels distints sindicats de periodistes integrats en la Federació de Sindicats de Periodistes (Catalunya, Madrid, Andalusia, La Rioja, Galícia, Canàries i Balears) i el text del Codi Deontològic Europeu, aprovat al juliol de 1993. Tots coincidien que periodisme i publicitat són dos professions que responen a interessos legítims, però diferents i, a vegades, enfrontats.

El Govern balear va desoir aquestes apreciacions i va aprovar el Projecte de Llei que va enviar al Parlament amb un afegit: la col·legiació serà obligatòria per a exercir a Balears. El Gabinet de Jaume Matas al·lega que no actua per compte propi, sinó que es limita a tramitar una petició d’un tercer: l’Associació de Comunicació, Publicitat, Relacions Públiques i Protocol. Aquesta entitat està presidisca per l’empresari de publicitat, Antonio Pons, que té l’Executiu balear entre els seus clients. En el transcurs de la tramitació, va canviar la paraula “Comunicació” per “Periodistes” i va eliminar “Protocol”. Assegura que ho va fer a instàncies del propi Govern, que així li ho va exigir perquè la col·legiació ha de correspondre’s amb titulacions. Quant a l’obligatorietat d’inscripció, al·lega que també va ser una exigència del Govern apel·lant a una normativa estatal, que curiosament no impera a Galícia ni a Catalunya on hi ha llibertat de col·legiació imperant. Els uns es passen la pilota als altres.

Si aquest projecte surt endavant, el balear serà l’únic col·legi d’Espanya i Europa que barregi periodistes amb publicitaris i relacions públiques. Catalunya i Galícia compten amb òrgans col·legials només de periodistes des de 1988 i 1999, respectivament. A Catalunya es va crear el Col·legi de Relacions Públiques i Publicitat en 1998 i a València, en 2001. Fins i tot s’han separat els estudis. La llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques es va diferenciar de la de Periodisme i Comunicació Audiovisual en 1991.

El Col·legi gallec ja va advertir el passat 8 de maig que, en aquestes condicions, el Col·legi balear no podrà formar part del Consell General de Col·legis Professionals de Periodistes d’Espanya, pendent d’aprovació per part del Consell de Ministres, “davant de la impossibilitat de conciliar els interessos dels periodistes amb els dels publicitaris”.

Totes aquestes reflexions les hem traslladat a la consellera de Presidència i Esports, Rosa Puig, responsable política del text, encara que no necessàriament la seva inductora. La vicepresidenta del Govern, Rosa Estaràs, ha dit en reiterades ocasions en el Parlament que ella no parla amb el Sindicat de Periodistes per a tractar temes que afecten la professió, com la radiotelevisió autonòmica IB3, que el seu interlocutor hauria de ser col·legial. La nova televisió de Mallorca, dependent del Consell de Mallorca, ha inclòs en el seu òrgan assessor a un representant de l’associació que promou el col·legi, i a un altre del sindicat. En una recent entrevista, el seu director, Antoni Moragues, va assegurar que ambdós seran substituïts per un representant del col·legi quan aquest es constitueixi. Es vol emmudir la veu d’una organització que aglutina 350 professionals de les illes en actiu, que treballen en mitjans de comunicació i gabinets de premsa, per a reemplaçar-la per la d’una entitat integrada bàsicament per professionals de la publicitat, el protocol i les relacions públiques. No agrada una organització independent i crítica contra els abusos de poder i les corretges de transmissió en què alguns pretenen convertir els mitjans de comunicació, que ha sigut crítica amb el model lingüístic i d’externalització d’IB3 o els periodistes orquestra de la televisió de Mallorca, i que té en la defensa dels interessos professionals i d’una informació veraç, plural i de qualitat la seva única bandera.

La consellera Rosa Puig es va mostrar disposada a convèncer al seu grup parlamentari (PP) perquè s’introduïssin esmenes que corregeixin la llei col·legial. Tots els grups polítics semblen haver entès les nostres raons. De moment, s’ha ampliat el termini de presentació d’esmenes fins al 15 d’agost. El SPIB confia que tots compleixin la paraula, sense descartar accions legals si el projecte segueix avant. El Sindicat de Periodistes es mostra favorable a la creació d’un Col·legi exclusivament de periodistes o qualsevol altre tipus d’organització, sempre que respongui al desig de la professió, no a interessos aliens, i sempre que la inscripció sigui lliure. De fet, quan va nàixer el SPIB, es va plantejar l’opció de constituir-se com a col•legi o com a sindicat. Es va triar per la segona opció perquè la principal demanda dels professionals era el combat a la galopant precarietat en l’ocupació i això exigia una eina impossible en un col·legi, els comités d’empresa.

(*) Secretària d’Organització del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (PIB)

Etiquetes: , ,