L’executiva de l’SPIB ha decidit, per unanimitat, traslladar a la Fiscalia tota la informació de què disposa en relació a una presumpta manipulació en el mesuratge de les audiències televisives a les Illes Balears. Tal i com ja ha informat el Sindicat, un grup de periodistes va tenir constància que tres persones vinculades a IB3 tenien instal·lats a casa seva un audímetre de SOFRES. Aquesta empresa mesura en exclusiva les audiències a tot Espanya. SOFRES ha de constatar que les persones a qui instal·len un audímetre no tenen relació ni directe, ni familiar ni d’amistat amb algú relacionat amb els mitjans de comunicació. Els fa signar un contracte en aquest sentit.

En publicar aquella nota, l’SPIB era plenament conscient de la repercussió que tendria i ha estat expectant a les reaccions que se n’han derivat. Segons publicà Diario de Mallorca, el Director General d’IB3 es posà a riure, però a les 7 de l’horabaixa d’aquell mateix dia convocava tota la direcció de l’ens a una reunió d’urgència . D’aquella trobada en sortien dos comunicats, una per a SOFRES demanant que investigàs els fets i una altra destinada a aquest Sindicat, acusant-lo «d’absoluta falta de rigor». L’SPIB es reafirma en tot el publicat, amb un rigor, per cert, mil·limètric. Per part seva, SOFRES anunciava una investigació interna per aclarir les irregularitats que encara manifestà no tenir-ne constància. Mentrestant Diario de Mallorca que seguí la història, durant tres dies, confirmava un dels noms que també va seguir mantenint en l’anonimat: una persona que havia estat vinculada a IB3 té un audímetre de SOFRES a casa. Ben diferent a la d’IB3, la reacció de TV de Mallorca, que en veu de la seva directora general, ha parlat d’oscil·lacions sospitoses en les medicions d’audiència. D’un dia per l’altre, va manifestar Marisa Goñi, les seves xifres havien arribat a davallar un 600%. TV de Mallorca també es va fer ressò de la notícia als seus informatius.

L’executiva del Sindicat de Periodistes entén que la direcció d’IB3 vol vendre aquest cas com una guerra entre les dues organitzacions. L’SPIB es nega en redó a seguir aquest joc. Una guerra no serviria per arribar als fons de la qüestió, que és el que importa. El Sindicat de Periodistes dóna tot el seu suport a IB3, especialment els seus treballadors a qui ha defensat, amb paraules i també als tribunals fa ben poc temps. I ho seguirà fent. L’SPIB dóna tot el seu suport a IB3, per a que sigui una televisió pública i independent del poder polític i les pressions empresarials que no tenguin com a principi fer una televisió de servei públic.

Aquests dies, a l’SPIB també han arribat crítiques sobre si el sindicat hauria d’haver fet pública aquesta història. Ha de ser aquesta la funció del sindicat? En resposta això, el sindicat recorda la magnitud dels fets denunciats. Manipulant les audiències en televisió, es toca un dels pilars de la indústria audiovisual, un dels seus dogmes de fe. En joc, perdre o guanyar molts de doblers (quantitats que la majoria ni podríem imaginar). Però manipular les audiències també posa en perill llocs de feina. Si els audímetres diuen que un programa «no funciona», és a dir, que no el mira prou gent, el més comú és eliminar-lo de la graella. Si les dades no són fiables, productores i treballadors poden perdre injustament la seva feina. I això, ningú negarà, que sí que es competència d’un Sindicat.

L’SPIB també vol fer constar la sorpresa per alguns silencis, o millor, l’omissió total de molts de mitjans de comunicació sobre aquest cas. Silenci fins i tot després que la portaveu del Govern autonòmic, Joana Barceló, demanà públicament una investigació. El perill de que aquest silenci s’estengui ha estat un dels motius per a que l’executiva hagi decidit entregar tota la informació que disposa a la Fiscalia. Però no és el motiu més important. Els ciutadans de les Balears, els anunciants, les televisions, en definitiva tothom, té dret a saber si s’han fet embulls. L’SPIB entregarà els noms a la Fiscalia però no els farà públics, ni dels 3 primers ni tampoc d’altres que ha conegut el sindicat en aquest període tan breu de temps.

Per últim, el sindicat considera completament improbable que tot plegat sigui una casualitat. Si no és casualitat, hi ha intenció i premeditació. Possiblement els noms que sabem no son els més importants. Però això, ja ho dirà la justícia.

Palma de Mallorca, 22 de gener de 2009