Des del Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA-FeSP) entenem que és important i necessari commemorar avui, 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra la Dona. Com a transmissors d’informació, els i les professionals de la informació i les empreses periodístiques en les quals treballen, poden i han de complir un important paper en l’eradicació de la violència contra les dones.
Per a això és necessari que s’involucrin com actors de canvi i rebin la formació i l’assessorament necessari per a un adequat tractament d’aquestes notícies que bandegi la reproducció i alimentació de la ideologia sexista que atorga el poder als homes i discrimina les dones, contribuint a perpetuar situacions de desigualtat i discriminació.
Des de l’SPA entenem que avui, demà i demà passat és important sumar-nos a la lluita contra aquesta xacra social que és la violència contra les dones. És per això que animem a sumar-nos als diversos actes que amb motiu de la commemoració d’aquest dia estan convocats en ciutats i pobles d’Andalusia.
Entre tots, dones i homes de la informació, exercint un periodisme responsable ens sumem amb el nostre treball, contribuint a la creació d’un món sense violència i en igualtat i avançant en l’eradicació d’una xacra social que perdura des de segles en les nostres societats.
A continuació, reproduïm el decàleg fet públic per la Federació Internacional de Periodistes (FIP) dirigit a periodistes i mitjans de comunicació amb recomanacions per a informar sobre fets relacionats amb la violència de gènere.
Protocol de la Federació Internacional de Periodistes (FIP) per a la cobertura de la violència contra les dones:
1. Identificar la violència contra les dones amb exactitud, recolzant-se en la definició aprovada al 1993 per Nacions Unides sobre l’Eliminació de la Violència Contra les Dones.
2. Utilitzar un llenguatge precís i no estereotipat. Exemples: Una violació o assalt sexual no han de ser qualificats com activitat sexual habitual, i el tràfic de dones no s’ha de confondre amb la prostitució.
3. Evitar l’ús de la paraula «víctima» durant l’entrevista o en la informació final. L’ús de l’expressió pot ser perjudicial. El terme que millor recull la realitat de la dona que ha sofert la violència és «sobrevivent». No usi un llenguatge que suggereixi que la «sobrevivent» és culpable de l’agressió o que d’alguna manera va provocar l’atac.
4. Usar estadístiques i antecedents per situar el lloc de l’incident dintre del context de violència de la comunitat o conflicte armat. Proporcioni als lectors o audiència el panorama complet.
5. Narrar la història completa: els mitjans usualment informen de l’incident, però l’abús podria reflectir un problema social de llarga durada (conflicte armat), o ser part important de la història d’una comunitat.
6. Garantir que les preferències de la «sobrevivent» siguin complertes: sempre oferir una entrevistadora dona i un escenari segur i privat per realitzar l’entrevista. Tenir en compte que podria existir un estigma social al voltant del cas i eviti exposar l’entrevistada a un abús més gran.
7. Consultar grups de dones i organitzacions expertes sobre les tècniques d’entrevista més apropiades, així com la reacció de l’entrevistada. És inacceptable que els càmeres homes entrin sense identificar-se prèviament. És fonamental conèixer els costums i contextos culturals on treballa i respectar-los.
8. Proporcionar les dades d’organitzacions locals que puguin brindar suport a la «sobrevivent», testimonis i familiars.
9. Tractar la sobrevivent amb respecte. Respectar d’igual forma la privadesa de l’entrevistada. Brindar suficient informació sobre els temes que seran coberts durant l’entrevista, l’ús que se li donarà al material i deixar clar el dret de l’entrevistada a refusar-se a respondre alguna de les preguntes.
10. Mantenir la confidencialitat: no publicar o emetre noms o dades que puguin comprometre la seguretat, salut, posició en la comunitat o qualitat de vida de la sobrevivent. Això és particularment important quan els responsables del crim són agents de la policia, funcionaris del govern, persones vinculades a organitzacions poderoses o tropes en combat.
La FIP recomana també incorporar les següents idees en el cobriment informatiu:
(Preses de ‘Cobriment de la Violència Domèstica: Guia per a Periodistes i Professionals de Mitjans de comunicació’. Kelly Starr. 2008)
• No conclogui que algunes cultures o classes són violentes i unes altres no.
• Busqui l’aportació d’experts en violència de gènere. Ells ajudaran a situar el delicte en un context més ampli i incloure informació sobre prevenció i reacció de la comunitat.
• Ofereixi les seves dades perquè l’entrevistada tingui la possibilitat de contacte posterior.
• Eviti tractar crims de violència de gènere com una tragèdia inexplicable que no pot ser tractada per la comunitat.
25 de novembre de 2008
