El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) denuncia els abusos que rep el el col·lectiu de fotoperiodistes en la seva feina per part d’un gran nombre d’artistes i de les seves agències de representació. Aquesta situació no és nova, però davant la tendència a l’alça que s’està vivint en els darrers anys volem expressar el nostre rebuig a aquestes pràctiques i reclamem mesures que les impedeixin.

L’exigència per part dels artistes a través de les seves agències de representació de validar prèviament les imatges que han de ser publicades és una inadmissible censura cap als i les professionals de la informació i una vulneració flagrant dels seus drets d’autoria, com també un gest de prepotència cap a un col·lectiu que es mereix el màxim respecte personal i professional i no el tracte humiliant de determinades condicions de treball amb les quals sovint han de fer la seva feina. I, finalment, és també un atac al dret a la informació de la ciutadania.

L’SPC comparteix la indignació dels companys i companyes que han patit aquests abusos amb els i les quals ens solidaritzem. Donem suport a les accions de protesta que convoquin i ens posem a la seva disposició per altres actuacions que vulguin emprendre. Reclamem també una resposta decidida dels mitjans de comunicació per defensar els seus i les seves professionals i exigir que es posi fi a aquesta situació. Per aquesta raó emplacem els responsables dels mitjans i a les associacions empresarials del sector a buscar conjuntament alternatives per intentar eradicar aquestes pràctiques abusives, antiinformatives i que vulneren diversos drets fonamentals.

Actuacions a impulsar n’hi ha. Fa uns pocs anys, una publicació canadenca, per protestar contra aquesta actitud d’artistes i representants, va optar per enviar als concerts un dibuixant i no acceptar aquestes condicions. A Espanya també hi ha hagut mitjans que en alguna ocasió s’han negat a acceptar les condicions que se’ls imposaven –com es pot veure a la imatge–, però han sigut excepcions. El que cal és actuar conjuntament perquè les persones perjudicades no són només els i les fotoperiodistes. També en surt malmesa la qualitat de la informació i, per tant, els mitjans, d’altra banda, més proclius a acceptar imatges de tercers escollides en funció de determinats interessos gens periodístics, però gratuïts, com passa també en altres àmbits informatius, com, per exemple, l’esportiu.

Si els i les artistes no diuen com s’han d’escriure les notícies, tampoc han de dir com es fan les fotografies. Els i les fotoperiodistes no els diuen què han de cantar o com han d’actuar. Doncs el mateix a la inversa, que no diguin quines imatges cal publicar.